Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents MurbegnMurdraretsch en Vuclina lemma sequent

Murdieus
Glieud che palandrava per vias e giassas enturn, rugond per in'almosna "per l'amur da Dieu" (da lą il pled murdieu). Ins distinguiva tr. vairs paupers e batlegiunzs professiunals, tr. paupers residents e murdieus vagants. Cun il term murdieu vegniva associą, senza differenziar, vagantissem (Vagants), decadenza morala e criminalitad. Il batlegiar n'č betg in element caracteristic dal vagabundar (e viceversa), omaduas furmas cumparan dentant il pli savens ina sper l'autra. Fin lunsch viaden il 19. tsch. era il batlegiar in problem social constant (Pauperissem). Il 1839 han ins scumandą da batlegiar a l'extern da l'atgna vischnanca. Ils murdieus da l'exteriur vegnivan considerads sco concurrents als agens paupers e sco criminals potenzials e vegnivan spedids senza misericordia sur cunfin (veritablas chatschas sin murdieus). En l'emprima mesadad dal 18. tsch. vegnivan ils murdieus savens stigmatisads, executads, sfurzads al servetsch mercenar u mess en galera (da lą il term dal pauper galiot). Crisas economicas, guerras ed epidemias faschevan dal batlegim periodicamain ina calamitad, p.ex. enturn il 1835 a Cuira e conturn. Als murdieus ordinaris s'univan da temp en temp era ils paupers da la champagna, students e giarsuns viandants munids d'in attestat da paupradad, uschia ch'il batlegim chasan era daventą, tenor la pressa, ina vaira mulesta. Il svilup dal pauperesser e la natiralisaziun sfurzada en ils onns 1850 han eliminą il batlegim sin via. Ina gruppa specifica furmavan ils murdieus cun legitimaziun uffiziala che rimnavan almosnas per donnegiads d'incendis e da catastrofas. Maldievers occasiunals avevan incitą las Lias ad introducir il 1760 in certificat per tut ils murdieus d'almosnas, exceptą ils Grischuns e Confederads. Las acziuns da collecta da las baselgias n'han mai obtegnģ il stigma da batlegim.


Litteratura:
Wochenblatt, 1835, nrs 22 e 24; O. Frauenlob, Bettel und Landstreicherei nach schweizerischem Strafrecht, 1939; ; Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte, 292-306 (cun bibliogr. commentada 616-19); F. Maissen, Bettler, Banditen und Zigeuner im alten Bünden, en: BJb, 1968, 131-34.

Adolf Collenberg

lemma precedents MurbegnMurdraretsch en Vuclina lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :