Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Bernina, Pass dalBerri, Christian lemma sequent

Bernina, Piz
Cun 4048 m la pli auta muntogna dal Grischun ed il sulet piz sur 4000 m en las Alps Orientalas. Il B. sa chatta en il massiv alpin tr. l'Engiadin'Ota e la Vuclina. Il num deriva prob. dal num da persuna Bernin che, derasą en l'Italia dal Nord (Bernini), designava oriundamain la culegna da B. Suot e l'alp vischina en la Val Minor. Il 1429 ha la vischnanca da Buond cumprą en Bergiaglia in'alp in Barnynia in valle Minori, numnada dapi alura Alp da Buond. Il num B. č alura era vegnģ attribuģ al Pass dal Bernina. Il 1789 ha Johann Baptista von Tscharner (*1751) dechantą en furma epica (468 hexameters) las bellezzas da la gruppa dal B., ina descripziun senza paregl en tut la litteratura istorica da las Alps. Dapi l'emprima ascensiun dal B., effectuada ils 13-9-1850 tras Johann Wilhelm Fortunat Coaz (a ses temp topograf fed.) ed ils frars Jan e Lorenz Raguth Tscharner, attira il Piz B. permanentamain alpinists da tut il mund. El ha cuntanschģ renum litterar tras il roman «Der König der Bernina» da Jakob Christoph Heer (1900, filmą il 1929 ed il 1957). La ruta d'ascensiun la pli renumada č la Crast'Alva (tud. Biancograt).


Litteratura:
W. Flaig, B.: Festsaal der Alpen, 1962; Menschen am Piz B., red. da P. Donatsch, 1990; D. Anker, Piz B., 1999; Die Alpen, 2000, nr 9, 16.

Martin Bundi

lemma precedents Bernina, Pass dalBerri, Christian lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :