Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Pinsch, CasparPiz lemma sequent

Pitasch
Vischnanca polit., cirq. Glion, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), situada a 1060 m al sid da Glion sin ina terrassa tr. la Val Renastga e la Val da P. a la via veglia da Castrisch sur il Gner Kreuz en Stussavgia. 801-50 Pictaui (copia 16. tsch.), 960 in Pictaso. 1850 96 abit.; 1950 125; 1990 94; 2000 118. P. appartegna geograficamain a la Lumnezia, politicamain ed ecclesiasticamain dentant da vegl enn a la Foppa. Enturn il 840 P. attest sco bain roial carolingic. L'onn 960 ha Otto I ced la baselgia roiala privata (patrocini da S. Martin, menz. il 1487) en barat a l'uvestg da Cuira. La chasa-sala en il center da P., erigida en il 12./13. tsch., era prob. en possess dals signurs de P., attestads il 1139. En il temp medieval tardiv possedevan o.t. ils de Montalt bains a P.; il 1350 n doc. ina migiuria a P. ed ina huoba a Cabiena a l'ost dal vitg, cun tributs da granezza e da chaschiel. Enturn il 1500 possedeva la claustra da Cazas bains a P. Il 1487 la plaiv sa separada da Sagogn. Refurmaziun 1526. La vischnanca da P. stada suttamessa als signurs de Castrisch fin viaden il 16. tschientaner. Oz furma ella ens. cun Duvin ina plaiv refurmada. Il mulin, la resgia e l'ustaria da P. al Glogn n tradiziunalmain las pitgas commerzialas dal vitg. La basa economica furma dentant l'allevament da muvel a trais stgalims. Il 2005 lavuravan 77% da las persunas cun activitad da gudogn a P. en il sectur primar. La meglieraziun gen. vegnida iniziada il 1984. Avertura dal center da P. 1988. Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 94,2%, 1980 72,4% (LM), 2000 60,2/89% (ML/Lindic).


Litteratura:
Gem. GR, nr 110, 1985; M. Bundi, Independenza e reformaziun a P., Riein e Duvin 1487-1526, en: Cal. p. mintga gi, 1989, 83-93; Gem. GR, 2003, 234 s.

Martin Bundi

lemma precedents Pinsch, CasparPiz lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :