Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents MustérMützenberg, Gabriel lemma sequent

Mut
Vischnanca polit., cirq. Alvaschagn, distr. Alvra. Culegna a trais stgalims situada a 1395 m sin la spunda sid dal Meir, cun M. Sut (culegna principala abitada durant l'entir onn), Stafel (1761 m, culegna da vacanzas cun aclas) e M. Sura (1863 m, culegna da stad e da vacanzas). 1363 unz uff die Mutten (betg doc.), 1549 Hans ab Mutten, tud. Mutten (uffiz.). 1803 98 abit.; 1850 132; 1900 193; 1910 99; 1950 125; 2000 80. M. sa constituiva oriundamain dad alps ed aclauns da Stierva e Ziràn. Ils signurs territorials de Vaz paran d'avair colonisà suenter il 1300 la regiun da M. cun Gualsers. M. furmava cun Stierva in quart dal cumin da Vaz, ma la vischnanca aveva in agen mastral e disponiva dapi il 1655 era d'ina dretgira matrimoniala. Ecclesiasticamain appartegna M. a Stierva. Il 1582 ha la vischnanca adoptà la cretta refurmada. Baselgias èn vegnidas erigidas il 1583-84 a M. Sut ed il 1718 a M. Sura. Ils abitants vivevan da l'allevament da muvel e da la cultivaziun dad ers en ina regiun isolada cun sendas privlusas; l'agricultura, pratitgada sin trais stgalims, aveva per consequenza che l'entira populaziun midava domicil en il decurs da l'onn. Dapi il 1851 è M. l'unica vischnanca da lingua tud. e ref. en il cirquit d'Alvaschagn. La via charrabla construida il 1869 (dapi il 1903 cun access a la staziun da la VR a Solas) ha pussibilità in turissem moderà. Il 1946 è ina gronda part da M. Sura daventada victima d'in incendi. Il 2005 lavuravan anc 83% da las persunas cun activitad da gudogn a M. en il sectur primar.


Litteratura:
R. Hotzenköcherle, Die Mundart von Mutten, 1934; Kdm GR 2, 290-92; Gem. GR, nr 100, 1984.

Jürg Simonett

lemma precedents MustérMützenberg, Gabriel lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :