Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Murk, TistaMüsch lemma sequent

Murmarera
Vischnanca polit., cirq. Surses, distr. Alvra. Vitg lung la via dal Set e dal Güglia fin il 1950, oz situà sin la spunda ost sur il Lai da M. Ca. 840 ad Marmoraria, rum./tud. era Marmorera, tud. antruras era Marmels. 1850 156 abit.; 1900 143; 1920 100; 1941 94; 1950 140; 1960 28; 2000 49. En il temp medieval ha M. fatg part da la signuria dals de Marmels, il chastè dals quals, construì sut in grip surpendent, è menz. l'emprima giada il 1193. Ecclesiasticamain appartegna M. anc adina a Beiva; tr. il 1631 ed il 1925 è il vitg vegnì pastorà da chaputschins. La nova baselgia è - sco la veglia - deditgada al sontg grischun Flurin. Dal temp medieval fin viaden il 17. tsch. han ins explotà serpentinits en ils conturns da M. Fin il 1950 vivevan en il vitg surtut purs da muntogna ch'avevan chattà dapi il temp medieval in'occupaziun supplementara en la vituraria ed en il traffic sur ils pass. Cun l'avertura da la viafier da l'Alvra (1903) ha cumenzà l'emigraziun. Il 1948 ha la radunanza com. da M. accordà la concessiun a las OE da la citad da Turitg per la construcziun d'in lai da fermada cun centrala a Tinizong. Cun in rempar da terra da 2.5 km lunghezza, l'emprim en Europa, han ins alura stagnà il Lai da M.; dapi il 1954 è il vegl vitget sut aua. En il nov vitg da M. (tud. Neu-Marmorera) na vivan pli nagins purs, e las alps vegnan affittadas ad esters. M. furma in consorzi da scola cun Mulegns e Sur. Il dialect rum. caracteristic è sin il precint da svanir. Part da la pop. da lingua rum.: 1941 95%; 1980 41% (LM); 2000 34,7%/53% (ML/Lindic.)


Litteratura:
A. Grisch, En curt viada tras Surses e la sia istoria, 1915; Pader A. Lozza, Adia M. (poesia), en: Sulom, 32/1953, 54; E. Brun, Geschichte des Bergbaus im Oberhalbstein, 1986; P.J. Mark, Ein Bergdorf geht unter, 2005.

Gion Peder Thöni

lemma precedents Murk, TistaMüsch lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :