Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Centrala grischuna da dunnasChalender gregorian lemma sequent

Chalavaina
Stretga tr. Tuer e Gluorn che s'extenda a l'ost dal cunfin naziunal tr. la Val Müstair svizra ed il Vnuost tal., tud. Calven. La C. è stada in dals lieus centrals da las guerras svabaisas tr. la Confed. e l'Imperi tudestg. Ils motivs immediats per la Battaglia a la C. èn stads in assagl tirolais a la claustra da S. Jon a Müstair ed ina campagna da rapina en l'Engiadina Bassa la primavaira dal 1499. Suenter tentativas d'invasiun, interprendidas senza success da pievels guerrescs svabais al Pass S. Gliezi ed en il Partenz, ha il retg Maximilian concentrà sias offensivas principalas a la flanca sidost, en il Vnuost Superiur. Il 1499 han ils Austriacs erigì in rempar da lain a la C. Quel tanscheva d'ina vart da la val a l'autra e furmava ina vaira fortezza cun turs a plirs plauns munidas cun balestreras, armada cun quatter bastiuns. Ils 22-5-1499 han ils Grischuns conquistà la fortezza austr. a la C., recurrind ad ina tactica raffinada: entant ch'ina part da las truppas ha tschinclà la fortificaziun, ha l'armada principala pudì assaglir ella frontalmain. Benedetg Fontana ha chattà la mort eroica a la C. Simon Lemnius ha descrit la battaglia en sia «Raeteis». La victoria a la C. è stada ditg l'eveniment decisiv en il cumbat da las Trais Lias per la libertad e l'independenza (Pasch da Basilea dal sett. 1499); ella e ses erox Fontana vegnan dechantads tr.a. en la chanzun «A Tgalavaina» da Georgius Schmid von Grüneck (text: Alfons Tuor), cun il refrain patetic: "Plitost la mort che sclaveria ei la parola dils Grischuns". Dapi il 1927 ha lieu il matg (fin il 1955) e zercl. (a partir dal 1959) il prestigius Tir da Chalavaina (standarta ambulanta, 14 giadas fin il 2008).


Litteratura:
Calvenfeier 1499-1799-1899, edì da C. e F. Jecklin, 1899; Pieth, Bündnergeschichte, 100-02; Freiheit einst und heute, edì da W. Lietha, 1999; Calven 1499-1999, 2000; LTS, 331 s.

Martin Bundi

lemma precedents Centrala grischuna da dunnasChalender gregorian lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :