Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CazasCazin, Georg lemma sequent

Cazas
Vischnanca polit., cirq. Tusaun, distr. Rain Posteriur (avant il 2001 Mantogna), situada lung la via veglia tras la Tumleastga a la riva vest dal Rain Posteriur, cun las culegnas da Riòlta Sura, Riòlta Sut, Luvreu, Ratitsch, Summaprada, Schauenberg e Valleina ed a partir dal 2010 cun Purtagn, Preaz, Sarn e Tartar (fusiun). 926 Cacias, dial. Tgazas, tud. Cazis (uffiz.). 1803 420 abit.; 1850 755; 1900 738; 1950 1'441; 1970 1'687; 2000 1575.

Preistorgia ed istorgia tempriva

Las exchavaziuns effectuadas sin il Petrushügel (1938-40, 1951, 1981-82) han purtà a la glisch in foss pli grond cun ina stresa da cultura (tenor las emprimas exchavaziuns sa tracti d'ina chasa sutterrana dal temp neolitic), pliras fuainas e fuclars, mirs sitgs, suladas e marcaziuns da foras per pals. Ils objects chattads cumpiglian cheramica grossa, sigirs da crap, artefacts da silex e d'auters craps, utensils dad ossa e da cornas-tschierv che dateschan da la fin dal 4./3. milleni a.C. Las exchavaziuns dals onns 1981-82 han era mess a la glisch objects dal temp da bronz e dal temp medieval tardiv. Tenor l'interpretaziun actuala vegniva l'areal utilisà stagiunalmain per la chatscha, per la pasculaziun sco era per l'explotaziun ed elavuraziun da crappa, ossa e cornas-tschierv.
Il 1943-44 ed il 1947-70 han ins scuvert la culegna da Cresta che datescha dals temps da bronz e da fier; ella sa chatta sin ina collina en ina chavorgia grippusa, nua ch'ins ha era chattà stresas da culturas da plirs meters grossezza che renvieschan a colonisaziuns dals temps da bronz tempriv, mesaun e tardiv sco era dal temp da fier. Ins ha era scuvert structuras d'abitadis dals temps da bronz tempriv e mesaun: chasas en lingia, il traject d'ina via, numerusas chasettas da lain pli simplas cun fuainas e blers chats da la cultura interalpina dal temp da bronz.
                                                                                                  Jürg Rageth

Dal temp medieval al temp modern

En vischinanza da Rentiel existan restanzas d'ina tur radunda, prob. dal 11./12. tsch.; ils mirs da la fortezza da Montair/Montera e da Riòlta Bassa n'èn betg pli visibels. A partir dal 12. tsch. è la claustra da C. daventada la pli gronda possessura da terren da la vart sanestra da la val, cun tschintg gronds bains (curtes) a C. e sin la Mantogna. Il 1156 èn passads ils dretgs parochials da la baselgia da S. Martin, menz. per l'emprima giada quel onn ed erigida en il temp medieval tempriv, a la baselgia claustrala da S. Peder. La suveranitad territoriala han exercità ils baruns de Vaz fin il 1337, alura ils de Werdenberg e de Razén. Il 1473 è s'engaschà il vischinadi da C., ens. cun auters, per ina meglieraziun da la Viamala. Sco part dal port dad Il Plaun profitava el dal traffic da transit e cun quai era da la via dal Spleia, construida il 1818-23. Fin il 1851 ha la vischnanca da C. appartegnì al cumin da Tusaun; ils dretgs episcopals ha ella cumprà ora il 1709. La correcziun dal Rain suenter il 1830 ha avert nov terren agricul a Riòlta, nua ch'ins ha era erigì la praschun chant. (1855) e la clinica psichiatrica (1919). Il 1896 èn vegnidas realisadas las staziuns da la VR da C. e da Roten-Riòlta. Dapi il 1955 mainan las mungias a C. ina scola da tegnairchasa. Il 2000 lavuravan 69% da las persunas cun activitad da gudogn a C. en il sectur terziar. Ils pendularis dal lieu e d'ordaifer sa tegnevan en ballantscha. Part da la populaziun da lingua rum: 1880 49% (LM); 2000 4,7%/8,6% (ML/Lindic).
                                                                                                       Jürg Simonett


Litteratura:
Preistorgia ed istorgia tempriva: Kdm GR 3, 178-200; JbSGUF, 43/1953, 118 s.; 51/1964, 97 s.; 53/1966/67, 99 s.; 56/1971, 183–85; M. Primas, Cazis-Petrushügel in Graubünden, 1985; R. Wyss, Die bronzezeitliche Hügelsiedlung Cresta bei Cazis, 2002. Dal temp medieval al temp modern: RN 2, 653; Gem. GR, nr 30, 1984; Gem. GR, 2003, 66.



lemma precedents CazasCazin, Georg lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :