Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Casparis, PaulCastasegna lemma sequent

Castaneda
Vischnanca polit., cirq. Calanca, distr. Moesa, situada a l'entrada en la Val Calanca sin ina terrassa orientada vers il Mesauc. Attestada per l'emprima giada il 1295. 1808 129 abit.; 1850 188; 1860 232; 1900 178; 1950 182; 1960 151; 2000 221.

Preistorgia

Ina necropola dal temp da fier, enconuschenta dapi ca. 1850, e fastizs d'in abitadi en ils conturns da la baselgia da C. èn vegnids perscrutads sistematicamain dapi il 1928. En ils onns 1978-80 han ins chattà a Pian del Remit al nordvest da la baselgia sut ina stresa dal temp da fier fastizs d'in abitadi e d'in arader dal temp neolitic: in foss rectangular cun foras per pals, fuainas, concentraziuns da cheramica ed in ritg inventari da silexs e da cristals. Tipologicamain sumeglia il cumplex ad auters chats analogs scuverts en il Tessin (Arbedo-Castione, Giubiastg, e.a.) ed en la Lumbardia. Analisas pli recentas, fatgas a basa dal carbon 14 (resultat: 2800-1500 a.C.), permettan d'attribuir tscherts fastizs d'araders d'ina lunghezza da fin a 5 m (p.p. sur crusch) al temp neolitic ed al temp da bronz tempriv. Medemamain a Pian del Remit han ins scuvert mirs sitgs, construids en pliras etappas; quest mirs na sa laschan betg datar exactamain (temp da fier fin temp modern), e per il mument na pon ins era betg determinar lur funcziun (plans d'edifizis, mirs da sustegn per terrassas, cunfins da pastgiras).
En la necropola èn doc. var 100 fossas dal temp da fier che na fan prob. gnanc la mesadad da la quantitad originara. Attestads èn skelets da persunas sepulidas en posiziun stendida ed en chombras sepulcralas da crap, cuvernadas cun monuments dal medem material. Cunquai che l'ossa pudeva strusch sa conservar en la terra acida, pon ins determinar las schlattainas dals defuncts e lur orientaziun en las fossas be grazia als objects agiuntads ed a la distribuziun dals chats da fossa. A mintga defunct correspundeva ina quantitad d'objects, p.ex. in fin dus vaschs, fiblas da differentas furmas, ureglins e bratschlets da bronz, penderliezs, crutschs da tschintas sco era perlas d'ambra e da vaider, situlas da bronz, bitgers da lain, curtels da fier e spadas. Menziun spez. meritan tr.a. tschertas chantas etruscas remartgablas, da las qualas ina (producida al lieu) cuntegna in'inscripziun en l'alfabet da Sunder. Entaifer la necropola pon ins distinguer, tenor la topografia dal santeri, differentas fasas d'utilisaziun che s'extendan dal Golasecca tardiv al temp da Latène mesaun (1. quart dal 5. tsch. fin 1. mesadad dal 2. tsch. a.C.); div. objects singuls laschan supponer in'utilisaziun pli tempriva (6. tsch. a.C.). Las fossas dal temp da fier tardiv appartegnan a la cultura tessinais-lumbarda (Cultura da Golasecca), quellas dal temp da fier pli recent conservan objects producids al lieu, ma era tals d'origin celtic.    

Patrick Nagy

Temp modern

C. ha suandà il destin da la Val Calanca ed è daventada, sco ils auters abitadis da la val, ina vischnanca autonoma pir il 1851. La baselgia parochiala (menz. il 1544), consecrada l'emprim al s. Salvader, pli tard a s. Steivan, è vegnida transfurmada il 1633 en il stil baroc e restaurada il 1932-33. Filiala da Sta. Maria en Calanca, baselgia da la plaiv dapi il 1848. Menziun spez. merita era la chasa signurila (en in nausch stadi) dal chavalier Giovanni Antonio Gioiero ch'ha giugà ina rolla en ils Scumbigls grischuns. A C. sa chatta dapi il 1982 la scola primara per l'entira Val Calanca. Sin giavisch d'Adele Duttweiler, la vaiva da Gottlieb Duttweiler, ha la federaziun da las cooperativas Migros laschà construir il 1987 sur C. ina clinica da medischina cumplementara (chasa da cura Al Ronc). Suenter sia serrada il 1999 èn ils edifizis vegnids renovads e mess a disposiziun ad auters intents. L'onn 2000 lavuravan 24% da las persunas cun activitad da gudogn a C. en il sectur terziar, 33% gievan a lavurar utrò, o.t. a Roveredo e Blinzuna. L'agricultura era oriundamain il sectur economic principal a C.; il 1999 existiva anc in sulet manaschi puril ed intginas interpresas da construcziun. Il 1999 han ins installà en la nova chasa com. in'exposiziun permanenta davart la preistorgia da C.

Cesare Santi

 


Litteratura:
S. Tamò, Il problema economico della fusione dei communi di Val Calanca, 1974; E. Agustoni, M. Somaini, Guida all'arte del Moesano 1, 1990; ArGR, 37-42, 103-08.



lemma precedents Casparis, PaulCastasegna lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :