Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Muoth, Franzestg EduardMurbegn lemma sequent

Muoth, Giacun Hasper
* 29-9-1844 a Breil, † 6-7-1906 a Cuira, cat., da Breil. Figl da Gion Mattiu, pur, e da Maria Monica Cristgina n.Tuor. Nubil (bab d'ina figlia a Minca). Scola elementara a Breil, scola municipala da Feldkirch 1859-60, scola reala claustrala da Mustér 1861-62. Gimnasi al collegi da Sviz 1863-64 ed, en lingua tud., a Friburg 1865-67, studis a Losanna 1867-68, alura studis d'istorgia, filologia e filosofia a l'Univ. da Minca 1868-73. La decleraziun da l'infallibilitad dal papa (1870) para d'avair sveglià en el, almain per in tschert temp, simpatias per ils vegl-catolics. En ils onns 1873-1905 è el stà prof. d'istorgia, tudestg e linguas classicas a la Scola chant. a Cuira, ed a partir dal 1895 era da rumantsch. Il 1868 ha el mess la basa per ses renum sco poet cun l'idilla «Las spatlunzas» (publ. il 1872), inspirà da la vita da mintgadi purila; il tema cumpara era en las idillas «A mesiras» (1896) ed «Il Gioder» (1886). Da l'istorgia s'inspireschan percunter sias balladas «La vusch de S. Gliezi» (1872), «La dertgira nauscha de Valendau e sias fontaunas» (1882), «Igl eremit s. Sigisbert» (1885), «Il tirann Victor» (1887) e «La vendetga dils Grischs» (1893). Il 1896 è cumparì «Il Cumin d'Ursèra de 1425», sia ovra pincipala. M. valeva sco il poet epic rumantsch il pli inspirà dal 19. tsch. e vegn era numnà il "prencipoet" sursilvan. El è s'occupà era da dumondas linguisticas en las publicaziuns «Romontsch u Tudesc» (1893) e «Grammatica romontscha-tudestga [...]» (1890); en la poesia «Al pievel romonsch» (1887) s'expriman ses quitads per la situaziun dal rumantsch. M. represchentava ina scienza istorica d'orientaziun linguistic-etnografica e valeva sco autoritad sin il champ da l'istorgia grischuna dal temp medieval («Churrätien in der Feudalzeit», 1902). Il 1902 ha la Regenza incumbensà el da scriver in'istorgia cumplessiva dal Grischun, ma M. è mort durant la fasa preparatorica da quella. In grond dumber da sias poesias è vegnì mess en musica, tr.a. da Duri Sialm, Hans Erni e Tumasch Dolf. Undrà cun il Curtin d'onur da la LG a Trun.


Ovras:
Ovras da Giacun Hasper M. en 6 ts, edidas dad I. Camartin, L. Tuor, 1994-2000 (uschen. Ediziun da Breil).

Litteratura:
Bezzola, Litteratura, 344-56; Deplazes, Funtaunas 3, 142-54; Deplazes, Die Rätoromanen, 115-46; G. Deplazes, Giacun Hasper M. 1844-1906, en: La spina ella spatla, 2001, 61-84.

Ursina Guldemond-Netzer

lemma precedents Muoth, Franzestg EduardMurbegn lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :