Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CampodolcinoCandinas, Theo lemma sequent

Camuns
Anteriura vischn. polit., dapi il 2002 fracz. da la vischn. polit. da Suraua, cirq. Lumnezia, distr. Surselva. Ella cumpiglia las curts da C. cun baselgia ed anteriura chasa da scola, Runs (dapi il 1903), Sutscheins e Masauns, situadas dad omaduas varts da la Val da Pala da Tgiern (laviner) sin terrassas aut sur il stradun. 1543 Gamundtz. 1850 77 abit.; 1900 79; 1950 117; 2000 60. Feud da l'uvestgieu da Cuira sut l'avugadia dals signurs de Belmont (fin il 1371) e dals conts de Sax-Mesauc (fin il 1478). Ecclesiasticamain ha C. appartegnė a S. Vintschegn a Pleif/Vella fin il 1528, alura a Surcasti. Dapi il 1691 furma la vischnanca in'atgna plaiv, tgirada da paders chaputschins fin il 1921. La baselgia č vegnida consecrada il 1704 als ss. Gion Evangelist ed Antoni Avat. Las curts Cresta e Caglia, bandunadas il 1805, appartegnevan ad Uors (sco Runs), ecclesiasticamain dentant a C. Il 1538 č C. sa liberā dals dretgs episcopals ed ha furmā in vischinadi cun Peiden e Cumbel fin il 1851. La vischnanca purila finanzialmain flaivla č stada suttamessa ad ina ferma emigraziun. Dapi il 1970 furmava C. ens. cun Uors-Peiden, Tersnaus e Surcasti la cuminanza scolastica, culturala ed ecclesiastica da Suraua. Meglieraziun generala 1985-99.


Litteratura:
Kdm GR 4, 143-45; Gem. GR, nr 23, 1984; M. Derungs, Il vitg da C., en: Gas. Rom., 17-8-1991; LQ, 14-10-1999; 18-10-1999; 25-10-2001.

Adolf Collenberg

lemma precedents CampodolcinoCandinas, Theo lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: