Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Cantieni, ToniCapadrutt, Anna lemma sequent

Canzun de sontga Margriata
Ina da las chanzuns rum. las pli veglias ed interessantas, databla il pli baud vers la fin dal 15. tschientaner. La s. Margriata, martira legendara torturada e stgavazzada il 275 ad Antiochia en Pisidia (oz ruinas ad Yalvaç en Turchia), n'è istoricamain betg cumprovabla. Ses cult è vegnì promovì da la claustra da Faveras en il 14. e 15. tschientaner. La «Canzun de sontga Margriata» raquinta en 80 vers senza rimas e da differentas lunghezzas la legenda da l'Alp Cunclas che sa transfurma en in desert suenter che la dunschella Margriata, ch'è stada set stads main 15 dis ad alp sco zezena, vestgida dad um, vegn revelada dal paster pitschen che tradescha il misteri al signun, malgrà pliras empermischuns carmalantas. La Canzun de sontga Margriata, ina ballada alpestra d'origin pajaun, è vegnida transfurmada pliras giadas durant ils tschientaners. En il cas da la Margriata sa tracti evidentamain d'ina dunna selvadia da la cardientscha populara che regala fritgaivlezza, ma che sa vinditgescha era per esser vegnida tradida, ina diala colliada narrativamain cun la s. Margriata cristiana. L'interess dad omaduas figuras miticas è il bainstar dals pasters e da la muaglia. Enturn la veglia melodia da la Canzun de sontga Margriata, enconuschenta tras ina registraziun realisada cun Catrina Gartmann-Casanova a Pruastg il 1931, ha Gion Antoni Derungs cumponì sia «Sontga Margriata» (op. 51, primaudiziun 2005). La Canzun de sontga Margriata vala sco juvel da la litteratura orala rumantscha.


Funtaunas:
Decurtins, Crestomazia 2, 238-40 (text).

Litteratura:
A. Decurtins, Zur Entstehung des rätoromanischen St. Margaretha-Liedes, en: SAVk, 58/1962, 138-50; I. Müller, Die christlichen Elemente des rätoromanischen Margaretha-Liedes, en: SAVk , 58/1962, 125-37; Deplazes, Funtaunas 1, 45-48 (cun il text).

Ursus Brunold

lemma precedents Cantieni, ToniCapadrutt, Anna lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :