Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Busch, JohannBüsin, Peider Jan lemma sequent

Buseno
Vischnanca polit., cirq. Calanca, distr. Moesa. Fin il 1851 ha B. appartegnė a la vischn. da Calanca, dapi alura č ella ina vischn. autonoma. 1611 575 abit.; 1803 344; 1850 248; 1900 198; 1950 241; 1990 97; 2000 110. Il center da B., che dat al vitg il num, sa chatta sin ina terrassa sin la spunda dretga da la Calancasca. A Molina, sut il vitg, sa chatta in lajet artifizial. B. cumpiglia era ils aclauns da S. Carlo (mises) e Giova; quest'ultim appartegneva antruras a S. Vittore ed č vegnė attribuė a B. il 1899 tras votaziun chantunala. La baselgia parochiala, consecrada il 1438 als ss. Pieder ed Antoni avat, č vegnida amplifitgada il 1776 e restaurada il 1990. Il 1984-88 č vegnida erigida a Giova la nova baselgia, deditgada a Nossadunna da Fatima. La plipart dals abitants da B. vivan anc oz da l'agricultura e da l'allevament da muvel. La vischnanca ha subė a ses temp ina ferma emigraziun da vaidrers en Frantscha e da vendiders da rascha en Austria ed en Germania.


Litteratura:
Kdm GR 6, 245-52; Voce delle Valli, 7-6-1990; 6-7-1990.

Cesare Santi

lemma precedents Busch, JohannBüsin, Peider Jan lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :