Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lembra, Pass da laLendi, Emilie lemma sequent

Lemnius, Simon
* ca. 1511 (Schimun Margadant) a Guad, pitschen aclaun en l'anteriura vischnanca da Müstair, † 24-11-1550 (da la pestilenza) a Cuira, catolic. Figl da Gion Lemm Margadant (il num Lemm deriva da la fam. da la tatta), emigrà dal Partenz l'emprim a Lavin, nua ch'el aveva maridà ina Jenal da Sent, alura en Val Müstair. Il num è vegnì latinisà a Simon Lemnius Mercator, Emporicus (latinisaziuns dal num Margadant) u Pisaeus (tenor la cascada cun il num Pischa a Guad). Orfen da bab e mamma cun sis onns. Ses emprims onns da scola ha L. prob. frequentà a Mariamunt en il Vnuost, alura a S. Gliezi/Cuira. Studis a Turitg, Basilea, Minca (1532), Ingolstadt (1533) e Wittenberg (1534), nua ch'el ha giudì la scolaziun (e protecziun) dal famus umanist Philipp Melanchthon. Il 1538 èn cumparids sut il titel «Simonis Lemnii Epigrammaton Libri duo» dus epigrams satirics, deditgads ad Albrecht von Brandenburg, archuvestg da Magonza, in grond adversari da Martin Luther. Quels epigrams han leventà la gritta da Luther ch'ha procura per l'exclusiun da L. da l'universitad. Suenter sia fugia da Wittenberg ha L. publitgà a Cologna ina «Apologie» e pli tard - sut il pseudonim Lutius Pisaeus Juvenalis - in pamflet obscen cunter Luther cun il titel «Monachopornomachia» (guerra dals paders pitauns, tenor la parodia da Homer intitulada «Batrachomyomachia», guerra da las mieurs-rauna). Il 1540 è L. daventà cun il sustegn da Gian Travers magister a la scola da lat., fundada en l'anteriura claustra da S. Nicolai a Cuira. Gia il 1543 ha el dentant stuì bandunar la scola e la citad da Cuira suenter avair publitgà sut il titel «Bucolicorum eclogae quinque» ed »Amorum libri quatuor» poesias ed elegias d'amur scrittas en latin. Il 1543 ha L. translatà en lat. la «Periegesis» da Dionysius, alura è el vegnì designà poeta laureatus da l'Univ. da Bologna e recepì en l'Academia Ermatena. Il 1545 è el puspè daventà magister a S. Nicolai a Cuira ed ha terminà las translaziuns en lat. da l'«Odissea» e da la «Batrachomyomachia» (1549). Sia ovra epica «De bello Raetico» (pli tard «Raeteis») davart la Guerra da la Chalavaina (1499), redigida en 6'088 hexameters lat. stgars 50 onns suenter ils eveniments istorics (ma publitgada pir il 1874 tras Placidus Plattner), è dentant restada incumpletta (nov cudeschs). Ella fa da Benedetg Fontana in erox, s'orientond a l'ideal umanistic da l'imitaziun, e sa referescha o.t. als classichers lat. Vergil, Publius Papinius Statius e Silius Italicus. Umanist grischun da renum europeic.


Litteratura:
Bedeutende Bündner 1, 109-26; Bezzola, Litteratura, 136-49; Deplazes Funtaunas 1, 64 s.

Clà Riatsch

lemma precedents Lembra, Pass da laLendi, Emilie lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :