Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lansel, LüzaLantsch lemma sequent

Lansel, Peider
* 15-8-1863 a Pisa, † 8-12-1943 a Genevra, ref., da Sent. Figl dad Andri, commerziant, e dad Emilia n. Steiner, da Lavin. ∞ Emma n. Curdin [Corradini], figlia da Jachen, da Sent. L. ha vivì per gronda part en l'Italia ed a Genevra, passentond la stad en l'Engiadina. Suenter emprims onns da scola a Pisa ha el frequentà las scolas a Sent, la Scola chant. a Cuira e la scola da commerzi a Frauenfeld. Cun 16 onns ha el cumenzà in emprendissadi tar parents ad Arezzo ed  ha surpiglià il 1884 l'affar da fam., dal qual el è sa retratg il 1906 per sa deditgar a la poesia ed a la tgira dal patrimoni cultural rumantsch. Dal 1926-34 ha el fatg, causa mortoris en fam., danovamain il commerziant ed è stà dal 1927-34 consul onurari svizzer a Livorno.
L. è stà in defensur instancabel da la lingua e cultura rumantscha. Cun la collecziun da contribuziuns schurnalisticas «Ni Talians, ni Tudais-chs, Rumantschs vulains restar» (1913 e 1917) è el s'opponì a la tentativa da far dal rumantsch in dialect tal. (Irredentissem). En la poesia «Tamangur» (1923) cumpareglia el il destin dals Rumantschs cun quel dal guaud da schembers cun il medem num en la Val S-charl, fermamain smanatschà a ses temp. L. vala sco in dals pli gronds poets rumantschs. El ha scrit var 200 poesias ed ha realisà il medem dumber da translaziuns. Las poesias èn cumparidas tr.a. en las collecziuns «Primulas» (1907) e «La cullana d'ambras» (1912) sco era en l'ovra la pli cumpletta «Il vegl chalamêr» (1921). Da sia activitad editoriala dattan perditga «La musa ladina« (1910, 1918²), in'antologia da poets engiadinais, e «Musa rumantscha» (postum 1950), in'antologia da poets rumantschs. Autur da las pli veglias registraziuns fonograficas da chanzuns rum. (1912-15). Fitg conuschenta è sia poesia «Il vut» mess en musica dad Armon Cantieni (1960). L. ha survegnì il dr.h.c. da l'Univ. da Turitg a l'occasiun da ses 70. anniversari ed è stà l'emprim Rumantsch ch'è vegnì undrà, per ses 80. anniversari, cun il Premi Schiller.


Ovras:
Ouvras da Peider L., edidas dad A. Peer, 1966.

Litteratura:
Bedeutende Bündner 2, 365-75; Bezzola, Litteratura, 384-405, 818 s.; Deplazes, Funtaunas 3; Deplazes, Die Rätoromanen, o.t. 177-79; SO, 15-8-2007; LQ, 1-11-2007.

Lucia Walther

lemma precedents Lansel, LüzaLantsch lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :