Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lumbrein [Lumerins, Lumbrins], Conrad deLumbrein [Lumerins, Lumbrins], Gaudenz de lemma sequent

Lumbrein [Lumerins, Lumbrins], de
Impurtanta schlatta da ministerials grischuns durant il temp medieval e fam. da magistrats en il temp da furmaziun e svilup da las Trais Lias e da la Republica. La tur Casti, situada al cunfin meridiunal da la vischnanca da L., ha servì a la fam. a l'entschatta da residenza. Il 1231 cumpara Henricus de Lumarins sco perditga da la claustra da S. Gliezi/Cuira. En il 13. tsch. eran ils L. parentads cun la fam. Torre da la Val dal Blegn. Konrad è stà avat da Mustér dal 1239-47. Sco perditgas en la Val dal Rain Anteriur ed en la Val dal Blegn èn attestads il 1281 Albertus ed il 1298 Burchardus e Redulfus de L. Tr. il 1371 ed il 1511 èn ils L. stads chastellans episcopal en Lumnezia. In advocatus de Lumerins figurescha il 1377 sco chastellan sur tut ils subdits episcopals da la Val dal Rain Anteriur (Muntinen) al lieu da dretgira da Sagogn. En ils onns 1410 disponivan ils L. da dretgs sur ils chastels da Rapertg e da Baldenstein en la Tumleastga. Lur influenza politica ha cuntanschì sia culminaziun il 1429, cura ch'els han cumprà dals Werdenbergs il chastè ed il signuradi da Löwenberg ch'els han possess fin tr. il 1481 ed il 1489. Quest acquist ha rinforzà lur posiziun entaifer la LG, en la quala els han mess plirs landrehters, l'emprim da quels Hans de L. che cumpara gia a chaschun dal sarament da la LG il 1424 a Trun. Il chapitani Benedetg, landrehter dal 1451-52, ha sigillà ils 2-5-1451 l'allianza d'amicizia cun l'Engiadina ed il 1471, en segunda posiziun suenter l'avat da Mustér, quella cun la LDD. Ses figl Hans Lombris è stà landrehter dal 1484-85, nov onns chastellan sco era bandierel da la Lumnezia dal 1491-99. El ha sigillà il 1497 il patg cun ils Set Lieus confed. ed è stà in dals chapitanis a la Chalavaina (1499), nua ch'el ha cumandà, ens. cun Wilhelm Rink, la colonna ch'ha tschinclà a moda decisiva l'adversari. Ils L. han consolidà lur posiziun cun s'alliar tras maridaglia cun las fam. Capaul, Mont, Valendas, Fontana e Planta. Suenter il 1500 han els succumbì en lur rivalitad permanenta definitivamain als de Mont da Vella, als quals els avevan cedì gia pli baud il signuradi da Löwenberg. La tur a L. è ida als Capauls. Suenter il 1511 n'han ils L. betg pli occupà uffizis d'impurtanza. Perquai ch'els n'avevan betg prendì part al servetsch ester, n'han els betg pudì cumpeter materialmain (grazia a pensiuns) cun las autras famiglias. Da la lingia dals L. da la Lumnezia, ch'era sa domiciliada via Glion enturn il 1450 a Trun e Zignau, èn descendids Hug, Conrad e Gaudenz, tuts trais landrehters da la LG. Las actualas fam. Lombris e Lombriser derivan prob. dal rom da Trun.


Litteratura:
Grimm, Aristokratie; Maissen, Landrichter.

Martin Bundi

lemma precedents Lumbrein [Lumerins, Lumbrins], Conrad deLumbrein [Lumerins, Lumbrins], Gaudenz de lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :