Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lia grischuna per la protecziun da la natiraLia Rumantscha (LR) lemma sequent

Lia Naira
Allianza betg attestada dals conts de Werdenberg-Sargans cun il barun Gieri de RazÚn e l'uvestg da Cuira Heinrich von Hewen cunter ils da Schons (Faida da Schons, 1451-52). Suenter la mort da Heinrich de Werdenberg-Sargans (1450) Ŕ passÓ il feud episcopal da Schons a ses figls Wilhelm e J÷rg. Ils da Schons han refusÓ da prestar il sarament da subdits envers quels, suenter avair dispitÓ durant dus decennis cun lur bab. Ils dus conts de Werdenberg-Sargans duain alura avair engaschÓ lur quinÓ Hans de Rechenberg, temý ed odiÓ per sia direzza, sin lur chastŔ da Balamburtg. I vegnáraquintÓ che quest "Gessler retic" haja tirannisÓ talmain ils purs da Schons, fin che quels hajan tramess el - u il mastral Gola, avugÓ a Farden - da la val oragiu. Quest'episoda duai avair manÓ a la constituziun da la Lia Naira ch'ha incumbensÓ Rechenberg d'attatgar il Schons e d'occupar il chastŔ da Balamburtg (1451). Cun agid dals vischins e dals Confederads da la LG e da la LCD han ils abitants dal Schons dentant pudý rebatter las truppas da Rechenberg, far praschunier ils manaders e destruir plirs chastels (era en la Tumleastga). L'armistizi e la dretgira nauscha dals 6-10-1451 han scumandÓ al mastral Gola da turnar insacura en la Val Schons. Il barun Gieri de RazÚn ha apparentamain pudý mitschar a la stgavazzada mo grazia a l'agid d'in servient raffinÓ - dechantÓ da Giacun Hasper Muoth en "La dertgira nauscha de Valendau e sias fontaunas" (1882). La pasch dals 21-7-1452 ha puspŔ restituý als da Schons lur dretgs tradids. Il 1458 Ŕn els sa cumprads libers da tut ils impegns feudals, e l'uvestg ha prendý els sco glieud libra en sia protecziun. Dal context istoric enturn ils problems politics en la Val Schons dal 15. tsch. fa part, confurm al senn, era la ditga da Gian Caldar, erox legendar ed assassin dal tiran da Schons.

En ils onns 1950 ha in ComitÚ d'acziun d'Engiadina Bassa enturn Armon Planta (da Sent) e Giachen Arquint (1905-72, da Zernez) cumbattý la construcziun dals implants idroelectrics projectads da las OE d'Engiadina per part sin il territori dal Parc Naziunal (Sp÷l, Ova Spin, Pradella e.a.). A partir dal favr. 1957 purtava quel comitÚ il num Lia Naira ed aveva en il źF÷gl ladin╗ (redigý da Men Rauch, da Scuol) ses organ da publicaziun il pli impurtant (e magari era partischant). Sin plaun naz. collavurava la Lia Naira cun il ComitÚ Rheinau. Suenter la votaziun fed. dals 7-12-1958, decidida cun gronda maioritad en favur dal Contract statal dal Sp÷l (cun l'Italia), Ŕ la Lia Naira sa schliada.


Litteratura:
B. Mani, Cudasch da Schons, 1958, 94-100 (1993│); Muoth, Ovras 3, 31-38; D. Truttmann, Die andere Stimme aus dem Unterengadin. Die L. und ihr Widerstand gegen den Bau der Engadiner Kraftwerke, lic. Turitg, 2009 (resumaziun rum. en: Annalas, 122/2009, 177-217).

Adolf Collenberg

lemma precedents Lia grischuna per la protecziun da la natiraLia Rumantscha (LR) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :