Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lumaga, LorenzoLumbrein [Lumerins, Lumbrins], Conrad de lemma sequent

Lumbrein
Vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (fin il 2000 Glogn). La vischn. rumantscha sa chatta en la part dadens da la Lumnezia e cumpiglia il vitg principal da L. (1405 m), las fracziuns da S. Andriu e Nussaus a la via principala per Vrin e, da l'autra vart dal Glogn, Surin, Pruastg e Silgin (ca. 1245 m). Las culegnas da Molina e Curtinatsch n vegnidas bandunadas enturn il 1750, Farglix enturn il 1900. Ca. 850 in villa Lamarine (tenor ina copia dal 16. tsch.), 1231 de Lumarins. 1850 529 abit.; 1900 531; 1930 475; 1950 584; 2000 399.

Crestaulta sper Surin

Crestaulta in impurtant lieu da culegna dal temp da bronz, situada sin la terrassa d'ina collina a ca. 300 m al vest da Surin. Walo Burkart l'ha scuverta il 1935 ed ha interprend exchavaziuns parzialas il 1935-38. Attestadas n trais fasas da colonisaziun: en la stresa inferiura dal temp da bronz tempriv (ca. 2000-1700/1600 a.C.) han ins mess a la glisch numerusas foras per pals da simplas construcziuns en lain cun fuclars (chamonas da ca. 6,5 sin 4 m). Da la segunda stresa, prob. gia dal temp da bronz mesaun (1700/1600-1500/1400 a.C.), derivan diversas construcziuns cun mirs sitgs per part massivs che na permettan dentant betg da reconstruir plans d'edifizis, pliras fuainas, in pitschen "tschaler" radund, restanzas d'in furn da vaschler e fastizs d'incendis. En la stresa superiura, databla en il temp da 1500/1400-1300 a.C., han ins chatt tr.a. fastizs da fuainas, da suladas e d'in palantschieu da lain. Las exchavaziuns han plinavant purt a la glisch chats da cheramica attribuids a l'uschen. Cultura interalpina dal temp da bronz (numnada pli baud Cultura da Crestaulta), en pli iseglias da bronz (farclas, maneras, stilets, gluvas), artefacts da crap e d'ossa, graunins carbonisads sco era rests dad oss d'animals e restanzas da metal. Per quai che reguarda l'appartegnientscha culturala e la posiziun topografica da Crestaulta existan parallelas cun las culegnas dal temp da bronz sin il Padnal (vischn. da Suagnign). En la cultira da Cresta Petschna, a 150 m da Crestaulta, han ins scuvert il 1947 in pitschen santeri cun almain 11 fossas a cremaziun dal temp da bronz tempriv e mesaun, exchavadas medemamain da Walo Burkart il 1947-48. L'inventari dals chats (gluvas, penderliezs, bratschlets) lascha supponer ch'i sa tractia l da fossas da dunnas che stattan probablamain en connex cun la culegna da Crestaulta.
Jrg Rageth

Vischnanca

En il temp medieval tempriv fascheva L. part dal patrimoni imperial francon. Ils Gualsers e Blegnascs, arrivads en il temp medieval tardiv, n sa domiciliads surtut a la riva dretga dal Glogn ed n vegnids romanisads. Tr. lur bains (curtes) e L. hai d savens dispita per ils dretgs da giudida. Sco feud episcopal ha L. fatg part enturn il 1350 da la chastellania dals signurs de Belmont, suenter il 1371 da quella dals de L./Lumerins, a partir dal 1390 da quella dals de Sax-Mesauc. Dapi il 1395 L. attestada sco part dal cumin da la Lumnezia. Ils dretgs episcopals n vegnids cumprads ora il 1538. La baselgia da S. Martin, che appartegneva a la baselgia da Pleif/Vella (S. Vintschegn), daventada ina plaiv autonoma tr. il 1345 ed il 1452. L'actuala baselgia parochiala vegnida construida il 1646. L. ina vischnanca tradiziunalmain purila, ma il dumber dals manaschis purils sa diminu fermamain dapi ils onns 1950. Ina meglieraziun generala succedida suenter il 1975. A partir dal 1970 han ins pud registrar in modest svilup dal turissem. Il 2005 lavuravan 46% da las persunas cun activitad da gudogn en l'emprim sectur, 33% en il terz. Part da la populaziun da lingua rum.: 2000 89,5%/93,8% (ML/Lindic). La vischnanca figurescha en l'Inventari dals maletgs da vitgs svizzers degns da protecziun.
Adolf Collenberg




Litteratura:
Crestaulta: W. Burkart, Crestaulta, 1946; W. Burkhart, Die Grabsttten der Crestaulta Siedler, en: Ur-Schweiz / La Suisse Primitive, 12, 1948, 5-9; W. Burkhart, Die bronzezeitliche Teilnekropole am Cresta petschna, en: Ur-Schweiz / La Suisse Primitive, 13, 1949, 35-39; Vischnanca: Kdm GR 4, 179-200; W.G. Bchi, Oberlugnez, 1972; D. Blumenthal e.a., Kulturfhrer Val Lumnezia und Vals, 2000, 164-80.



lemma precedents Lumaga, LorenzoLumbrein [Lumerins, Lumbrins], Conrad de lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :