Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents LegendasLegislaziun lemma sequent

Leggia
Vischnanca polit., cirq. Roveredo, distr. Moesa, situada a la riva dretga da la Moesa. 1295 de Legia. 1826 72 abit.; 1850 103; 1900 123; 1950 138; 2000 127. L. fascheva part dal district administrativ d'amez (squadra di mezzo) da la dretgira auta dal Mesauc (Comun grande di Mesolcina) e dal vicariat da Roveredo. In'inundaziun ha destruì la baselgia parochiala deditgada als ss. Bernard ed Antoni avat, reconstruida il 1513 e transfurmada il 1610 ed il 1685. Ella conservescha remartgablas stuccaturas e picturas da Francesco Antonio Giorgioli, realisadas il 1686. Ella è vegnida restaurada il 1972-75. Sur la vischnanca sa chatta la chaplutta da S. Remigi, menz. il 1219, che era in lieu da pelegrinadi en il temp medieval. Al sid da la vischnanca, vers Grono, s'avra sin la spunda sanestra dal Mesauc la Val L. Il 1775 ha la communitad da L. stuì ceder l'entira val cun alps e guauds a la fam. a Marca da Mesocco, vers la quala ella era fermamain indebitada. Questa situaziun anormala ha provocà en il 19. tsch. in lung conflict tr. la vischnanca ed ils a Marca ch'ha prendì ina fin pir il 1858. L'agricultura e l'allevament da muvel, activitads tradiziunalas dals abitants da L., vegnan pratitgads oz en mesira reducida.


Litteratura:
R. Boldini, Itinerari artistici del Moesano, en: QGI, 59/1990, 140-52, 247-60, 339-50; A. a Marca, Acque che portarono, 2001.

Cesare Santi

lemma precedents LegendasLegislaziun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :