Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Gian GirunGianiel, Giatgen [frÓ Giacomo di San Luigi] lemma sequent

Gianatsch
Vischnanca polit., cirq. G., distr. Partenz/Tavau (avant il 2001 Landquart Sura). La vischn. cumpiglia la part veglia situada sin ina terrassa a sanestra da la Landquart, ina part nova construida lung la via en il fund da la val sco era la fracz. da Pragg-G. a l'aual da Furna e l'aclaun RŘti. Segunda mesadad dal 12. tsch. Junazis, tud. Jenaz (uffiz.). 1850 806 abit.; 1888 997 (constr.ucziun da la viafier); 1900 820; 1950 1'053; 2000 1'130. En il 12. tsch. han il chapitel catedral da Cuira e la claustra da S. Nicolai possess bains a G. La suveranitad territoriala exercitava il signuradi da Castels. Il 1436 Ŕá la vischnanca da G. s'unida a la LDD sco part integrala da la dretgira da Castels, separada il 1662 en las duas mesas dretgiras da Castels-G. e Castels-Luzein. La baselgia da S. Peder (consecrada dapi il 1511 als sontgs Peder e Paul), menz. en la segunda mesadad dal 12. tsch., era la baselgia-mamma da S. Ant÷nia e Furna. Il dretg da collatura aveva il signuradi da Castels. Refurmaziun a partir da ca. 1526. La germanisaziun, terminada a l'entsch. dal 16. tsch., Ŕ succedida tr.a. tras ils Gualsers immigrads en il Partenz a partir dal 14. tschientaner. Il bogn da G. a Valdavos, avert tr. il 1733 ed il 1834, ha cuntanschý sia capacitad maximala (130 giasts) suenter l'engrondiment dal 1766. La funtauna d'aua minerala Ŕ accessibla al public dapiáil 1941 (nov enchaschamentáda l'aua). En la vischnanca predominava l'allevament da muvel cun div. alps, daspera vegnivan pratitgadas la cultivaziun dad ers e la pumicultura. L'amplificaziun dal stradun (1843-63) e la colliaziun a la rait da viafier (1889) han promový il svilup industrial (o.t. l'industria da construcziun e l'elavuraziun da laina). La fabrica da plattas cumprimidas a Fadrein, averta il 1947, ha creÓ numerusas plazzas da lavur; ella Ŕ vegnida sanada en ils onns 1980 en consequenza da l'extrema impestaziun da l'aria a Furna e G., ed il 2002 ha ella stuý declerar il concurs. Il 1977 Ŕ vegnida averta la via da sviament. Il 2005 lavuravan 44% da las persunas activas a G. en il sectur secundar, 31% en il sectur terziar. Numerus pendularis dal lieu, o.t. en la Val dal Rain da Cuira (2000 ca. 55%). En il center dal vitg sa chattan imposantas chasas da lain e l'uschen. Schl÷ssli dal 1822. Il 2000 Ŕ vegný inaugurÓ a G. in center da scola, sedia da la scola secundara per l'entir cirquit.á


Litteratura:
Gillardon, Zehngerichtenbund; J.R. Truog, Jenazer Heimatbuch, 1982│.

Otto Clavuot

lemma precedents Gian GirunGianiel, Giatgen [frÓ Giacomo di San Luigi] lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :