Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Gieus festivs istoricsGiger, Arnold lemma sequent

Gieus sacrals
Ils gieus sacrals tractavan temas da religiun e cardientscha (parts dal Vegl e Nov Testament). En il temp medieval vegnivan els inscenads sco misteris en baselgia, pli tard sin plazza com. u davant baselgia. Da quel temp na devi anc betg cudeschs per il pievel cumin, gnanc la Bibla; il cuntegn da quella stueva vegnir represchentà en furma da gieus u da picturas vi dals mirs-baselgia (Maister da Vuorz). En il territori rum. èn ils gieus sacrals daventads enconuschents tras Gian Travers e ses gieus biblics, represchentads da la giuventetgna masculina da Zuoz sin plazza com.: «La histoargia da Joseph» (1534) e «La histoargia dalg filg pertz» (1542). I suondan ulteriurs auturs sco Durich Chiampell (a Susch) e Bart Stuppan (ad Ardez). «La Praissa Babilonis» (autur NN), inscenada a Zernez il 1576, ha durà dus dis. Chiampell relata era dad ina passiun ladina. Duas giadas ha la Sinoda retica scumandà (senza success) talas represchentaziuns (Teater rumantsch).
En il Grischun cat. èn enconuschentas o.t. las passiuns dal temp baroc: la «Passiun de Suagnign» (ms., 1741); la «Passiun de Somvitg», attestada per il 1801, scumandada e  represchentada la davosa giada pauc avant il 1850; la «Passiun de Lumbrein», represchentada fin il 1882. Gieus sacrals pli moderns èn vegnids inscenads anc en il 20. tsch.: «Das Spiel von Jesu Leid und Herrlichkeit» (1933) da Maurus Carnot, represchentà a Domat fin il 1985; «Golgata» (1956) da Giusep Durschei. Ulteriurs auturs da gieus sacrals: Carli Fry, Albert Wihler, Domenic Gaudenz e (sco ultim) Ursicin Gion Geli Derungs, «Passiun» (Vella, 2003; musica: Gion Antoni Derungs).
Fitg derasà en l'entir intschess rum. è il Saut dals morts. Il pli vegl gieu sacral doc. è «Lg Ball dils moarts» (autur NN), copià il 1605 da Jan Polin Jecklin da Zuoz (1591-1642). Il 1680 è vegnì represchentà a Tschlin «Ilg saltar d'ils morts», ina versiun surs. da Jecklin, amplifitgada da Johannes Moeli. Joannes Martinus ha vertì quell'ovra en lad. (1724) e Peider Lansel l'ha modernisada e publitgada. La versiun surs. modernisada da Carli Fry (musica: Duri Sialm) è vegnida represchentada il 1986 a Mustér. Il 1962 ha Jon Semadeni scrit «Il sot cun la mort», in gieu cun chant e musica da Benedetg Dolf. Quest saut è vegnì represchentà a l'Exposiziun naz. dal 1964 a Losanna. Il 1998 è vegnida inscenada l'emprima opera religiusa rum.: «Retg Balthasar» (libret e reschia: Giovanni Netzer; musica: Gion Antoni Derungs).


Litteratura:
G. Gadola, Historia dil teater romontsch, 2 ts, 1930-32; G. Gadola, Mussavia dramatic, 1947-87; F. Giger, Geschichte des Engadiner Dramas, 1977; Bezzola, Litteratura; Deplazes, Funtaunas; LTS, 1376-82; F. Andriuet, Las passiuns romontschas cun risguard spezial dalla passiun da Lumbrein da 1862 e dalla passiun da Sumvitg, lic. Friburg, 2005.

Gion Deplazes

lemma precedents Gieus festivs istoricsGiger, Arnold lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :