Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Florin [Deflorin], GallusFlüela, Pass dal lemma sequent

Flottaziun
La flottaziun da laina pretendeva flums cun bler'aua e vegniva pratitgada sulettamain en regiuns cun in grond martgà da laina (Commerzi da laina). L'Engiadina Bassa ha alimentà a partir dal 15. e 16. tsch. la salina dad Alla cun enormas quantitads da laina da construcziun e dad arder. Il Mesauc e - main savens - la Bergiaglia ed il Puschlav furnivan laina flottada a la Lumbardia ed al Tessin. Sin la Plessur han ins transportà laina fin il 1968. En il Sand a Cuira sa chattava in rastè. Grondas quantitads da laina vegnivan flottadas sin il Rain Anteriur e Posteriur. Ils flottaders activs tr. Tusaun e Favugn eran organisads en societads (il 1490 è attestada ina societad da flottaziun a Razén), quels da Cuira en la mastergnanza dals ferrers (emprim urden da flottaziun 1586). En il 18. tsch. vegnivan flottads 10 000-12 000 mutagls l'onn (avr.-oct.). Tr. La Punt/Rehanau e Lantsch Sut vegnivan ils mutagls liads ens. a punteras da 12 fin 18 blocs da ca. 6 m lunghezza e transportads uschia dal Rain oragiu. Sin talas punteras vegnivan era transportads passagiers e martganzia (ris, vin, ieli, fritga, cuts e.a.) a moda legala u illegala (per sviar las duanas a las vias da transit). A Trübbach/SG sa chattava ina gronda plazza da transtgargiada, e Rheineck/SG era il port principal da vendita e spediziun al Lai da Constanza. Il viadi sin las punteras era fitg privlus: il 1775 èn najads ad Ellhorn/Fläsch recruts surs. en viadi per l'Ollanda ed il 1804 77 emigrants da Malans en viadi en Russia. Enturn il 1800 partiva regularmain ina puntera da passagiers il mardi e la gievgia da Cuira. Il viadi fin a Rheineck durava en il cas ideal mo dus dis, cun ina pernottaziun a Trübbach. Sin il Rain vegniva flottà duas fin trais giadas l'emna. Il 1751-52 ha la Cadi furnì laina a la fabrica da vaider a La Punt/Rehanau ed il 1839-92 a quella da Domat. La lescha forestala chant. dal 1851 e quella fed. dal 1876 han terminà l'explotaziun excessiva dals guauds. Dal 1851-1919 è la flottaziun vegnida controllada e coordinada d'ina cumissiun da flottaziun chant., alura dal Departament chant. da construcziun e selvicultura. Suenter il 1860 han la nova rait da vias e las viafiers naz. e chant. inizià la digren da la flottaziun, pratitgada fin a l'entsch. dal 20. tsch. anc en l' Engiadina Bassa, en il Mesauc ed en las valladas dal Rain e fin curt suenter la Segunda Guerra mundiala en il Scanvetg ed en il Partenz. Sco patrun dals flottaders vegniva venerà s. Clau.


Litteratura:
H. Grossmann, Flösserei und Holzhandel aus den Schweizer Bergen bis zum Ende des 19. Jahrhunderts, 1972; DRG 6, 415-19; H. Herold, Trift und Flösserei in Graubünden, 1982 (1990²); G. Leipold-Schneider, Schiffahrt auf dem Alpenrhein zwischen Chur und der Bodenseemündung, en: Die Erschliessung des Alpenraums für den Verkehr im Mittelalter und in der frühen Neuzeit, edì dad E. Riednauer, 1996, 219-44; A. a Marca, Acque che portarono, 2001.

Adolf Collenberg

lemma precedents Florin [Deflorin], GallusFlüela, Pass dal lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :