Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Dretgira districtualaDretgira nauscha en la litteratura rumantscha lemma sequent

Dretgira nauscha
Installada durant il 15. fin il 18. tsch. sco instrument popular e sco dretgira parziala per delicts politics e per tegnair a mastrin l'elita politica e militara, resortida da la dretgira da reprimanda medievala. La dretgira nauscha vegn menziunada per l'emprima giada explicitamain sco "Strafgericht" en il Kesselbrief dal 1570. Ella sa basava legalmain sin l'emprima lescha da guerra decretada da las Trais Lias il 1486 per punir umens che refusavan il servetsch militar sco era sin la brev da pensiun dal 1500 e sin il Kesselbrief menziuną sura che prevesevan privaziuns rigurusas dals dretgs civils e dal possess en cas d'acceptaziun da pensiuns estras u d'acquists d'uffizis a l'intern dal pajais (l'uschen. pratitgar, cumprar uffizis). Ils Artitgels da Glion dal 1524 stipulavan ina dretgira da cumpromiss imparziala da sis fin nov comm., instituida al lieu da la Dieta per reglar delicts politics. Delicts commess cunter ina suletta Lia duevan vegnir giuditgads mo da quella. Quai era savens ina dumonda da saun giudizi che provocava gugent dispitas, uschia ch'ins recurriva darar a questa disposiziun. En temps inquiets convocav'ins savens dietas generalas u radunanzas extraordinaras. Quellas finivan per regla cun l'installaziun d'ina dretgira nauscha che inquiriva al lieu e che pudeva giuditgar e sentenziar senza appellaziun (p.ex. quella dal 1794). La partida punida pudeva revocar las sentenzias sulettamain cun instituir da sia vart ina dretgira nauscha, quai ch'č succedģ a Tusaun, Cuira e Tavau en ils onns 1618-20. En temps pli vegls vegnivan dentant installadas dretgiras nauschas quasi exclusivamain suenter sullevaziuns. Las div. tentativas interprendidas tras disposiziuns legalas sco p.ex. la lescha cunter il sullevar bandieras, relaschada a la Dieta fed. da Glion il 1551, la Brev dals trais sigils dal 1574 u ils Artitgels da las bandieras da Clavenna dal 1586 per impedir las singulas partidas dals fendlis/fenglis da cumin d'installar arbitrariamain dretgiras nauschas e per supprimer l'instigar intenziuną a sullevaziuns han strusch gģ in effect. La Refurma dal pajais dal 1603 preveseva per mintga dretgira auta ina dretgira nauscha che consistiva da quatter censurs (agents) e che furmava ina dretgira d'accusaziun. Ils censurs decidevan sezs u cun agid da giuraders da reprimanda da dretgiras vischinas, sch'ina dretgira nauscha era giavischabla u betg. En cas affirmativ e suenter avair terminą l'inquisiziun vegnivan dumandadas las dretgiras, schebain ins duess avrir ina dretgira nauscha u betg. La pratica ha dentant neutralisą era questa tentativa da refurmar la giustia. La Refurma dal pajais dal 1684 ha scumandą tut las pensiuns, cun excepziun da quellas cunvegnidas contractualmain cun las dretgiras u cun las Lias, ed ha substituģ la paina da mort per persunas privatas tras ina multa da 500 curunas. Il Kesselbrief č qua tras vegnģ abrogą, la Brev dals trais sigils percunter č vegnida reactivada tras in augment dal chasti pronunzią cunter instigaturs a sullevaziuns. La dretgira nauscha era bain in instrument legal, ma ella mitschava memia savens da la controlla da las Trais Lias e vegniva de facto utilisada sco instrument d'ina giustia parziala da partidas e facziuns. In cas spez. furmava la dretgira nauscha da la cumpagnia da mats.


Funtaunas:
FDR.

Litteratura:
M. Valer, Die Bestrafung von Staatsvergehen in der Republik der drei Bünde, 1904; Pieth, Bündnergeschichte; F. Maissen, Das bündnerische Strafgericht von 1660, en: BM, 1968, 273-341; Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte; Head, Demokratie, 192-202, 232-48; IG, 117, 121 s.; LTS, 491 s.; M. Bundi, Das Strafgericht des Grauen Bundes von 1517, en: BM, 2006, 158-75.

Adolf Collenberg

lemma precedents Dretgira districtualaDretgira nauscha en la litteratura rumantscha lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :