Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Arni , Ulrich Arpagaus , Aluis  lemma sequent

Arosa
Vischnanca polit., cirq. Scanvetg, distr. Plessur. Lieu da cura e da sport, situà sin las spundas al sidost da la chadaina dal Weisshorn entadim il Scanvetg che s'avra qua vers il sid e vers l'ost. A. cumpiglia ils quartiers dad Innerarosa, Dorf-Obersee, Untersee e Maran-Prätschli (1690-1950 m). 1330 Araus, 1383 Orossen, 1428 Arosa. 1550-1750 ca. 125 abit.; 1850 52; 1888 88; 1'900 1'071; 1930 3'466; 1940 1'980; 1950 2'600; 2000 2'771. Oscillaziuns extremas da la populaziun tenor stagiun.
Il 1222 è doc. ina curt Merans (Maran) da la claustra da Curvalda, abitada da Rumantschs. Las sis u set curts dals Gualsers, domiciliads ad A. a l'entschatta dal 14. tsch., eran vegnidas integradas en la corporaziun da curts da Tavau tras ils baruns de Vaz. Ils Gualsers eran persunalmain libers ed avevan da pajar enturn il 1330 tschains en furma da chaschiel, launa, nursas e paintg als baruns de Vaz. Il 1337 èn ils dretgs feudals dals de Vaz passads als conts de Toggenburg, suenter il 1436 als conts de Montfort, alura a quels de Matsch ed il 1470 als Habsburgais. Il 1649 è la dretgira auta da Tavau sa cumprada ora, ens. cun il vischinadi d'A., dals dretgs feudals dals conts dal Tirol (Habsburg). Suenter in'emprima emprova betg reussida il 1542 è la vischnanca d'A. sa separada da Tavau il 1851 ed è daventada ina vischnanca politicamain autonoma. Il 1911 è la curt Maran vegnida attribuida, ens.  cun l'alp ed ils guauds da Peist, ad A. Ecclesiasticamain appartegneva A. oriundamain a la plaiv da Vaz. Il 1384 han ils d'A. erigì, ens. cun Sapün e Fondei, la baselgia a Pralung sco filiala da S. Peder, ed il 1492, ens. cun Maran e Prätsch, l'uschen. Bergkirchli ad Innerarosa (patrocini da S. Barbara e S. Jodocus). Separaziun da la plaiv da Pralung 1520, refurmaziun 1528. Dals onns 1907-09 dateschan la baselgia ref., cat. (oz albiert da giuventetgna) ed engl. (sbuvada il 1985) a Dorf-Obersee. Il 1935-36 han ils catolics erigì la baselgia da Nossadunna.
Tr. il 1400 ed il 1560 han ins explotà (en quantitads modestas) minerals al Erzhorn, Tschirpen e Rothorn e culà quels en l'Isel. Fin en il 19. tsch. tardiv han predominà l'allevament da muvel e l'economia d'alp. Il 1438 èn Tavau ed A. sa cumprads ora dals tschains feudals visavi ils ertavels dals conts de Toggenburg. L'utilisaziun da las alps vegniva reglada tras ina repartiziun tenor vatgadas. Mintga pursanavel pudeva disponer libramain da quests dretgs. A partir dal 1443 ha A. vendì repetidamain bains e dretgs da vatgadas ad esters. Uschia èn ids anc avant il 1596 l'Alp Furgga a Maiavilla, il Welschtobel ad Alvagni, Altein e la Sattelalp a la citad da Cuira e la Schönbodenalp parzialmain a Cuira ed a Maiavilla. Suenter lungas charplinas cun Cuira ha A. reacquistà il 1781 parts da la Schönbodenalp (oz Aroser Alp).
A partir dal 1880 è la vischnanca d'A. sa sviluppada ad in lieu da cura e da sport. La gronda affluenza da giasts da stad, iniziada il 1875, ha manà il 1877-78 a l'avertura da las emprimas pensiuns, il 1880 a la construcziun dals emprims hotels ed il 1884 a la fundaziun da la societad da cura. L'emprim sanatori per malsauns dal lom, realisà il 1888 dad Otto Herwig, e la recepziun da pazients en chasas gia existentas han fatg d'A. in lieu da cura occupà durant l'entir onn. A la fin dal 19. tsch. èn arrivads ils emprims turists da skis ad A. Construcziun da la via Pralung-A. 1888-90, da las OE Arosa 1897, da la viafier privata Cuira-A. 1912-14 (incorporada en la VR 1942). Il 1916 è vegnì construì il sanatori grischun, transfurmà en in hotel il 1960. Il Lichtklimatisches Observatorium, fundà il 1921 per la perscrutaziun scientifica dal clima d'A. sut la direcziun da Paul Götz, daventa part integrala da las staziuns internaz. per l'observaziun da l'ozon. Gronda activitad en il sectur da construcziun e transfurmaziun da sanatoris en hotels 1927-31. Dapi il 1911 organisescha A. cursas da chavals sin naiv. Construcziun dals emprims runals 1938 e da las emprimas telefericas 1945-56. Il 1939 ha la SPF Turitg installà in observatori astronomic sin il Tschuggen. Las emprimas chasas d'appartaments han inizià il 1959 ina segunda unda da construcziun (abitaziuns da vacanzas). Il scumond dad ir cun auto la notg, decretà ad A. il 1973, e l'introducziun da bus gratuits il 1988 èn emprovas da limitar il traffic local. Il 2000 derivavan 60% dals giasts da vacanzas da la Svizra, 27% da la Germania, 5% dal Benelux e 3% da l'Engalterra. Dumber da letgs da giasts: 1900 750; 1930 3'500; 2000 11'000; dumber da pernottaziuns: 1905 97'400; 1930 536'000; 1990 1'003'000; 2000 975'000.



Litteratura:
Bundi, Besiedlung; H. Danuser, A. wie es damals war, 6 ts, 1997-2002; A., edì dad U. Haldimann, 2001.

Hans Danuser

lemma precedent
 Arni , Ulrich

Arpagaus , Aluis
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch