Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Son Nicolai Son Peder-Pagig  lemma sequent

Son Peder
Anteriur cumin e vischnanca polit., cirq. Scanvetg, distr. Plessur, situada a 1160 m sin la spunda sanestra dal Scanvetg d'Amez. 1137/39 sancto Petro. Fusiun cun Pagig a S.-Pagig il 2008. Attestā sco vitg pir vers la fin dal temp medieval. 1808 197 abit.; 1850 108; 1900 115; 1950 161; 2000 154. La baselgia da vallada a S., menz. per l'emprima giada l'onn 831, appartegneva ens. cun la part dadora dal vitg (Laeschgas) a la claustra da Faveras che incassava qua las dieschmas da trais culegnas. L'urbanisaziun č stada pli u main terminada enturn il 1200. La ruina d'in chastč en vischinanza da Lavein datescha prob. dal temp dals signurs da S., menz. en il 12. e 13. tschientaner. Sco vischinadi furmava S. ina part da la dretgira cun il medem num. Grazia a la baselgia da vallada ed a sia funcziun sco lieu da dretgira č S. daventā il center da quella. La refurmaziun č vegnida introducida il 1530 a S. La lingua rum. č sparida enturn il 1570. Las entradas principalas provegnivan da l'allevament da muvel e da la cultivaziun dad ers (chonv). En ils onns 1875-77 č vegnida construida la via tras la val, il 1914 la staziun S.-Molinis da la Viafier d'Arosa. Dapi il 1984 sa sviluppa a S.-Fatschel (Hochwang) in turissem d'enviern moderā cun ina sutgera e dus runals. A S. č era vegnė installā in implant da glera e da betun. L'anteriur cumin da S. (numnā era "Gerichtsgemeinde Ausserschanfigg") era sa furmā da la fusiun dals vischinadis da S., Peist, Molinis, Pagig, Castiel, Lüen, Calfraisa e Maladers che suttastevan a la medema giurisdicziun auta (fin en il temp medieval tardiv part da la dretgira da la prefectura da Cuira). Ils signurs territorials da questas vischnancas oriundamain rum. dal Scanvetg Dadora e d'Amez čn stads fin il 1338 ils Vazs (sco possessurs d'in feud episcopal), alura ils Werdenbergs ed a partir dal 1363 per l'emprima giada ils Toggenburgs. Hans de Cresta, landamma da S., č stā il 1436 in dals confundaturs da la LDD. Ils novs signurs čn stads a partir dal 1437 ils Montforts, suenter il 1471 ils Matschs, a partir dal 1479 l'Austria, a la quala S. aveva da proponer trais candidats per l'elecziun dal landamma. Il 1652 č la vischnanca sa cumprada libra dals dretgs signurils austr., il 1657 da quels episcopals. Cun Pralung ed Arosa furman las vischnancas da l'anteriur cumin dapi il 1851 il cirquit dal Scanvetg entaifer il district da la Plessur.



Litteratura:
Kdm GR 2, 203-09; F. Pieth, Aus der Geschichte des Tales Schanfigg, en: JHGG, 1951, 97-125; Gem. GR, nr 142, 1985.

Jürg Simonett

lemma precedent
 Son Nicolai

Son Peder-Pagig
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch