Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Sprecher , Salomon (von Bernegg) Sprecher , Victor  lemma sequent

Sprecher , Theophil (von Bernegg)
* 27-4-1850 a Maiavilla, † 6-12-1927 a Riva, ref., da Maiavilla, Cuvlignas, Tavau e Cuira. Figl dad Anton Herkules, landamma, e da Clara Emilia n. Bazzighèr. Biadi da Jakob. Cusrin dad Arthur. ∞ 1) 1872 Katharina n. Bavier, figlia da Simeon Bavier, 2) 1888 Helene n. Bavier, figlia da Valentin, cuss. da la citad da Cuira. Matura a Basilea il 1867. Studi d'agricultura e selvicultura a Tharandt (Saxonia) e da scienzas politicas a Lipsia; suenter la mort dal bab il 1869 ha el interrut il studi e surprendì la direcziun dals bains da la famiglia. Comm. da la Partida cons.-federalistica (a partir dal 1903 Partida cons.-dem.). Comm. dal cussegl com. da Maiavilla 1871-73 e 1875-1904 e dal Cussegl grond 1880-85 e 1891-99. Candidatura senza success en las tschernas dal Cussegl naz. dal 1880. Comm. dal cussegl administrativ da las Viafiers svizras unidas, da la Banca per il Grischun, da la Bündner Tagblatt SA e da la Viafier retica. Mastral dal cirquit da Maiavilla 1882-85. Comm. da la dretgira distr. da Landquart Sut 1882-1902 (pres. a partir dal 1888) e da la Dretgira chant. 1897-1902. Comm. da la cumissiun incumbensada d'inquirir il concurs da las OE grischunas dal 1923-25. Parallel a sia carriera politica, ha S. fatg ina briglianta carriera militara: lt da l'inf. 1871, primlt 1875, chapit. en il stab gen. 1880, maior 1883, schef da stab da la 8. divisiun 1886, lt col. 1887, schef da stab dal 4. corp d'armada sco col. en il stab gen. 1891, cdt da la br. d'inf. 16 1897, cdt da las fortezzas dal Gottard sco col. divisiunari 1901, cdt da la 8. divisiun 1902. Elegì schef da la secziun dal stab gen. 1905. Col. cdt da corp 1909 e cdt dal 4. corp d'armada.
S. è stà participà en moda decisiva a l'organisaziun militara dal 1907 e vala sco creader da l'urden da las truppas dal 1911 (en vigur a partir dal 1912). Durant la tscherna dal general engrevgiada d'intrigas (3-8-1914) ha S. declerà envers l'autoritad da tscherna, malgrà ina maioritad da vuschs, da renunziar a la dignitad da general ed ha occupà la posiziun dal schef da stab gen. da l'armada. Malgrà la clera divisiun da las funcziuns - S. cun l'incarica principala d'exequir ils mandats operativs, strategics ed administrativs, Ulrich Wille cun ils ressorts represchentaziun, dumondas da disciplina ed instrucziun - èn ils quatter onns e mez da guerra stads marcads da differenzas permanentas tr. ils dus caracters differents ch'èn dentant restadas zuppentadas quasi cumplettamain davant il public. S. aveva discurrì gia avant la guerra cun ils stabs gen. da las pussanzas centralas a moda nunimpegnativa davart la pussaivladad d'ina eventuala allianza. El è sa mess, sco superiur, durant l'uschen. Affar dals colonels davant ils accusads. Dal 1916-18 ha S. era tematisà cun la Frantscha in'eventuala allianza. Suenter sia demissiun ils 30-6-1919 è S. puspè sa deditgà a l'administraziun dals bains da famiglia. Sper l'assumpziun da differents uffizis publics è el s'engaschà il 1919-20 cunter in'adesiun da la Svizra a la Societad da las naziuns e per il mantegniment da la neutralitad armada integrala. La caracterisaziun "Dieu et Patrie" (col. Fernand Feyler) correspunda a la vita ed a la prestaziun da la persunalitad introvertida da S. cun format d'in um da stadi marcada da religiusadad e dotada d'ina forza da lavur extraordinaria a favur da la cuminanza.



Archiv:
Afam., Maiavilla.

Ovras:
Gesammelte Schriften, edì da D. Sprecher, 2 ts, 2002.

Litteratura:
Geneal. Sprecher 1, nr 128, 103-05; P. Schubert, Die Tätigkeit des k. u. k. Militärattachés in Bern während des Ersten Weltkrieges, 1980; Generalstab 8, 343 s.; D. Sprecher, Generalstabschef Theophil S. von Bernegg, 2000.

Daniel Sprecher

lemma precedent
 Sprecher , Salomon (von Bernegg)

Sprecher , Victor
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch