Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Nann'Engel Naso [Naz] , Johannes  lemma sequent

Napoleun I Bonaparte
* 15-8-1769 ad Ajaccio (Corsica), † 5-5-1821 a Longwood (Sant'Elena, Altlantic dal Sid). L'emprim contact dal gen. Bonaparte cun il Grischun datescha dal 1796: suenter sias victorias en la Lumbardia ha el recumandà a las Trais Lias d'occupar ils pass grischuns cun truppas franz. per impedir l'invasiun d'armadas austriacas. Las Lias han supplitgà el da tralaschar quai. La stad 1797 èn las Terras subditas sa decleradas independentas da la Republica grischuna. Ils 29 da zercl. ha Bonaparte discutà cun Gaudenz von Planta la pussaivladad dad incorporar la Vuclina sco quarta Lia grischuna ed ha alura era acceptà, sin giavisch dal congress extraordinari da las Lias dals 2 da fan., d'intermediar tr. quellas e la Vuclina. Ils 10-10-1797, suenter ch'ils Grischuns avevan laschà scader il termin da mediaziun (sett. 1797), ha Bonaparte permess als subdits grischuns da s'unir cun la Republica cisalpina (Lumbardia). Ils 22 d'oct. ha il directori da quella relaschà a Milaun il decret d'uniun "senza resalvas", q.v.d. inclus Villa e la Val S. Giachen che vulevan s'associar al Grischun. Ils 28 d'oct. ha il directori cisalpin proclamà a Sunder uffizialmain l'uniun e decretà la Confisca. La delegaziun grischuna, che dueva intimar Bonaparte da revocar quella decisiun, è vegnida beneventada da quel l'entschatta nov. 1797 cun ils pleds: "Vus vegnis memia tard! Ins ha cusseglià vus malamain. L'incorporaziun [da las Terras subditas] en la Republica cisalpina è irrevocabla." L'invasiun da truppas franz. en il Grischun il mars 1799 n'è betg vegnida cumandada da Bonaparte sez, mabain da ses generals, tr. quels Claude-Jacques Lecourbe, Joseph Laurent Demont, André Masséna, Joachim Murat. La Constituziun da Malmaison da l'avr. 1801 è vegnida applitgada mo superfizialmain. L'avust 1802 ha Bonaparte retratg sia armada dal Grischun e provocà qua tras (sapientivamain?) revoltas reacziunaras. Il nov. dal medem onn ha el alura ordinà a Paris l'uschen. Consulta, v.d. mulissiers dal Grischun (Florian von Planta e Jakob Ulrich Sprecher von Bernegg) e da la Confed. e dictà il favr. 1803 l'Acta da Mediaziun. Ils 18 da nov. ed ils 5 da dec. 1804 ha N. envidà en audienza la delegaziun da la Dieta confed. - tr.a. Vincenz von Salis-Sils - a sia incurunaziun sco imperatur. Il 1810 è el sa designà en il tractat da Vienna signur da Razén enstagl da l'Austria. Dal 1799-1815 han tschients da Grischuns servì en l'armada franzosa.

Litteratura:
P. Pégard, Bonaparte, Wurmser et les Ligues Grises en 1796, en: Revue militaire suisse, 53/1908, 686-701; Der Freistaat der III Bünde und die Frage des Veltlins, 2 ts, edì dad A. Rufer, 1916-17 (citat, t. 1, CCCIV); A. Pfister, Ils Grischuns sut Napoleon Bonaparte, en: Annalas, 37/1923, 89-130; 38/1924, 57-90; P. von Sprecher, Tagebuch des Vinzens von Salis-Sils über seine Reise nach Paris zur Kaiserkrönung Napoleons 1804, en: BM, 1940, 33-44, 65-75; I. Müller, Napoleon I. und die Abtei Disentis, en: BM, 1963, 113-36; S. Massera, Napoleone Bonaparte e i Valtellinesi: breve storia di una grande illusione, 1997.

Adolf Collenberg

lemma precedent
 Nann'Engel

Naso [Naz] , Johannes
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch