Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Braun-Blanquet , Josias Bravuogn , Crap da  lemma sequent

Bravuogn
Vischnanca polit., cirq. B., distr. Alvra, situada lung la via al Pass da l'Alvra, cun Preda e las duas culegnas Latsch (autonoma fin il 1912) e Stugl (autonoma fin il 1920), situadas sin terrassas da la vart dretga da la val. 1209 de Bregonio, uffiz. Bergün/B.; tal. Bergogno (ist.). 1571 542 abit.; 1803 495; 1850 637 (cun Latsch e Stugl), 1900 1'537; 1910 715; 1950 608; 1970 451; 2000 520. Chats dal temp da bronz a B. e conturns. Ils Rumantschs avevan colonisą ed urbarisą pir en il temp autmedieval la part sura da la Val d'Alvra. Il 1154 č attestada ina curt episc. a Latsch, il 1270 in bain a Stugl. Dal 12. tsch. datescha il domini dals signurs de Greifenstein che residiavan prob. a B. en la tur medievala situada en il center dal vitg. Il 1394 č il domini passą dals signurs von Wildenberg, Werdenberg e Matsch a l'uvestgieu da Cuira. Enturn il 1400 menziunescha l'urbari episc. duas migiurias e 27 huobas a B. Il 1537 č B. sa cumprą liber dals dretgs feudals. Da la baselgia principala, construida il 1188 e deditgada als ss. Peder e Flurin, č Filisur sa separą il 1496, Latsch e Stugl il 1620. Refurmaziun 1577-90. Ils vischinadis da Filisur, Latsch e Stugl possedevan atgnas dretgiras civilas. B. era il lieu principal dal cumin cun il medem num (dapi il 1854 dal cirquit da B., cun Tain e Filisur) ed aveva in lieu d'execuziun. Sper l'allevament da muvel e l'agricultura han permess era l'explotaziun e l'elavuraziun da minerals da fier in'existenza dal 16. tsch. fin viaden il 19. tschientaner. Il traffic sur l'Alvra aveva obtegnģ dapli impurtanza suenter ch'ins aveva perfurą il Crap B. (1696) e realisą la via moderna sur il pass (1865). Quai declera l'orientaziun da B. vers l'Engiadina. Dal 1860-75 ha existģ ina fabrica da quadrels al Crap Alv. La Viafier da l'Alvra (1903) ha promovģ il turissem (chasa da cura 1905). Preda č abitą dapi alura durant l'entir onn. Il turissem d'enviern profitescha da la via da scarsolar da Preda-B. e dals implants da skis, construids suenter il 1959. Il 2006 lavuravan 61% da las persunas cun activitad da gudogn a B. en il 3. sectur. Meglieraziun generala 1975-76. Center da perscrutaziun da la SPF/secziun allevament d'animals sin l'Alp Crap Alv. La part da la populaziun da lingua  rum. č sa diminuida da 80% il 1880 a 10.6%/26.9% (ML/Lindic) il 2000.


Litteratura:
Kdm GR 2, 379-93; G.G. Cloetta, Bergün-Bravuogn, 1954 (1978³); Flurnamen der Gemeinde Bergün/Noms rurels dla vischnancha da Brauegn, 2005.

Jürg Simonett

lemma precedent
 Braun-Blanquet , Josias

Bravuogn , Crap da
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch