Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Braun-Blanquet , Josias Bravuogn , Crap da  lemma sequent

Bravuogn
Vischnanca polit., cirq. B., distr. Alvra, situada lung la via al Pass da l'Alvra, cun Preda e las duas culegnas Latsch (autonoma fin il 1912) e Stugl (autonoma fin il 1920), situadas sin terrassas da la vart dretga da la val. 1209 de Bregonio, uffiz. Bergün/B., tal. Bergogno (ist.). 1571 542 abit.; 1803 495; 1850 637 (cun Latsch e Stugl); 1900 1537; 1910 715; 1950 608; 1970 451; 2000 520. Chats dal temp da bronz a B. e conturns. Ils Rumantschs avevan colonisą ed urbarisą pir en il temp autmedieval la part sura da la Val d'Alvra. Il 1154 č attestada ina curt episcopala a Latsch, il 1270 in bain a Stugl. Dal 12. tsch. datescha il domini dals signurs von Greifenstein che residiavan prob. a B. en la tur medievala situada en il center dal vitg. Il 1394 č il domini passą dals signurs von Wildenberg, Werdenberg e Matsch a l'uvestgieu da Cuira. Enturn il 1400 menziunescha l'urbari episcopal duas migiurias e 27 huobas a B. Il 1537 č B. sa cumprą liber dals dretgs feudals. Da la baselgia principala, construida il 1188 e deditgada als ss. Peder e Flurin, č Filisur sa separą il 1496, Latsch e Stugl il 1620. Refurmaziun 1577-90. Ils vischinadis da Filisur, Latsch e Stugl possedevan atgnas dretgiras civilas. B. era il lieu principal dal cumin cun il medem num (dapi il 1854 dal cirquit da B., cun Tain e Filisur) ed aveva in lieu d'execuziun. Sper l'allevament da muvel e l'agricultura han permess era l'explotaziun e l'elavuraziun da minerals da fier in'existenza dal 16. tsch. fin viaden il 19. tschientaner. Il traffic sur l'Alvra aveva obtegnģ dapli impurtanza suenter ch'ins aveva perfurą il Crap da B. (1696) e realisą la via moderna sur il pass (1865). Quai declera l'orientaziun da B. vers l'Engiadina. Dal 1860-75 ha existģ ina fabrica da quadrels al Crap Alv. La Viafier da l'Alvra (1903) ha promovģ il turissem (chasa da cura 1905). Preda č abitą dapi alura durant l'entir onn. Il turissem d'enviern profitescha da la via da scarsolar da Preda-B. e dals implants da skis, construids suenter il 1959. Il 2006 lavuravan 61% da las persunas cun activitad da gudogn a B. en il 3. sectur. Meglieraziun generala 1975-76. Center da perscrutaziun da la SPF/secziun allevament d'animals sin l'Alp Crap Alv. La part da la populaziun da lingua  rum. č sa diminuida da 80% il 1880 a 10,6%/26,9% (ML/Lindic) il 2000.



Litteratura:
Kdm GR 2, 379-93; G.G. Cloetta, Bergün-B., 1954 (1978³); Flurnamen der Gemeinde Bergün/Noms rurels dla vischnancha da Brauegn, 2005.

Jürg Simonett

lemma precedent
 Braun-Blanquet , Josias

Bravuogn , Crap da
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch