Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Diaspora rumantscha Dieschma  lemma sequent

Dicziunari Rumantsch Grischun (DRG)
Il DRG preschenta, descriva ed explitgescha il stgazi da pleds dals idioms rum. en tut las variantas discurridas e scrittas (exceptà il rg) dapi il cumenzament da la litteratura en il 16. tsch. fin al temp preschent. El è vegnì inizià da l'indogermanist Robert von Planta ed elavurà da quel a partir dal 1889 e vegn tgirà da la Societad Retorumantscha (ch'aveva gia il 1885 l'intenziun da publitgar cun il temp "ün general idioticon rhaetoroman"). Chauredacturs dal DRG dapi il 1904: Florian Melcher (1904-13), Chasper Pult (1914-39), Andrea Schorta (1939-75), Alexi Decurtins (1975-88), Felix Giger (1989-2003), Carli Tomaschett (dapi il 2004). Suenter trais decennis e mez da lavur vi da la collecziun dal material èn vegnids publitgads il 1939 ils emprims dus fascichels cun ils chavazzins A - Ajer. Actualmain (fin il 2009) cumpiglia quest'ovra monumentala 168 fascichels (chavazzins A - Manzögna), tut en paginas da duas colonnas en il format A4 cun blers dissegns e fotografias che illustreschan ils objects descrits. Ils artitgels, ordinads alfabeticamain tenor ils chavazzins valladers, preschentan las furmas discurridas (fonetica, morfologia), descrivan las significaziuns (semantica), illustreschan il diever dal pled en la construcziun (sintaxa, fraseologia) cun citaziuns d'exempels ed explitgeschan l'origin ed il svilup fonetic da mintga pled (etimologia). Els cuntegnan p.ex. descripziuns minuziusas da la cultura purila sco quai ch'ella sa manifestescha en ils objects ed en la lavur da mintgadi, en ditgas e paraulas, modas da dir, proverbis e cardientschas. La lingua da descripziun è il tudestg.

Litteratura:
A. Schorta, Tschinquant'ans DRG, en: Annalas, 68/1954/55, 230-47; C. Tomaschett, 100 onns Institut dal DRG, en: Annalas, 117/2004, 1-24.

Felix Giger

lemma precedent
 Diaspora rumantscha

Dieschma
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch