Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Cussegl pitschenCussegliers federals dal Grischun lemma sequent

Cussegliers dals chantuns
En ils onns 1848-80 vegnivan els tschernids dal Cussegl grond (legislativa) durant la sessiun da stad (matg/zercl.) per la durada dad in onn. Dapi il 1881 succeda l'elecziun il mars tras il pievel tenor il sistem da maiorz per ina durada da trais onns, dapi il 1974 per ina durada da quatter onns. Per garantir la paritad confessiunala (2 ref., 1 cat.), pretendida fin il 1880, vegn fix il 1857 in urden da successiun exact. Ils suppleants vegnivan tschernids da la cumissiun dal Cussegl grond e stuevan vegnir confermads da quel en la proxima reuniun. L'entrada en uffizi succeda dapi il 1855 per l'emprima sessiun ordinaria suenter l'elecziun.
Dal 1848-80 possedevan ils Liberals ref. e cat. in monopol, except ils tschintg onns dal mandatari cons. Remigius Peterelli. En ils onns 1881-91 elegeva il pievel mo represchentants da l'Uniun federalistic-cons., dal 1892-1934 1 exponent lib., 1 cons. e dapi il 1935 fin oz 1 cons. ed 1 democrat. Ils onns 1848-72 n stads onns da midada dals mandats da l'elita signurila (Salis, Latour, Tscharner, a Marca) a las novas elitas d'origin puril e burgais, tuts cun scolaziun universitara (82 % giurists).


Funtaunas:
Chal. statal.; Protocol dal Cussegl grond.

Litteratura:
Gruner, Bundesversammlung.

Adolf Collenberg

lemma precedents Cussegl pitschenCussegliers federals dal Grischun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :