Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CRRCrusch lemma sequent

Cruara
Num utilisą en il temp medieval tardiv en las regiuns e citads suveranas da l'Italia dal Nord per designar il Grischun dal Nord. Il term Cruara (era Cruala, Crualla, pli vegl Curvala) deriva da Churwalcha (Curvalda) che sa cumpona da Chur e Wal(a)ha, v.d. il pajais dals Walchen u Walen, derivat dal term tud. vegl Walh, v.d. Welsch, avdant da l'intschess curretic-rumantsch. Gia il 1323 č attestą a Vaniescha in Bernardus de Cruaris. Da la furma secundara Curwalia, doc. il 1095, deriva era il num Curaglia, in aclaun en la Val Medel.
Per ils Alemans, Bavarais e Langobards eran ils Rumantschs da la Raetia prima glieud da Curwalha u Churwalhen, pli tard era ils Rumantschs da l'uvestgieu da Cuira. Lur lingua numnavan els churwälsch (da lą il term tud. Kauderwelsch, v.d. lingua nunchapibla, manglusa, influenzą dal tud. kaudern, bagliaffar). En il dialect lumbard alpin da la Val dal Blegn signifitgava Cruara la patria dals Rumantschs da la Val dal Rain Anteriur. Fin en il 20. tsch. han utilisą ils da la Val dal Blegn e da la Leventina il pled Cruaron (plural Cruaroi) per in Sursilvan e Cruarina per ina dunna da la Val Medel.


Litteratura:
DRG 4, 278.

Martin Bundi

lemma precedents CRRCrusch lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :