Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Crestomazia retorumantschaCrollalanza, Giovanni Baptista lemma sequent

Cristiansocials
Il moviment cristiansoc. provegn da l'enciclica papala «Rerum Novarum» dal 1891, per la quala è vegnì consultà era Caspar Decurtins. Enturn il 1900 èn vegnidas fundadas las emprimas uniuns cat. da lavurers ed emploiads en il Grischun. Il 1918 han ils lavurers cristiansoc. refusà la chauma generala. Suenter la guerra èn els sa reunids en l'associaziun chant. da las organisaziuns cristiansoc. che cumpigliava il 1922 13 uniuns da lavurers, in'uniun da lavurers a Cuira, mintgamai in'uniun d'emploiads da chasa e d'hotel a Tavau ed a S. Murezzan, 11 secziuns da la Cassa da malsauns cristiansoc. e 20 secziuns sindicalas. Quest'associaziun vegniva represchentada politicamain da la PConsD (Conservativs). Il 1929 è sa furmada a Cuira l'emprima gruppa cristiansoc. independenta, suandada da secziuns a Tavau ed a S. Murezzan. La politica economica ed agrara, proseguida a moda unilaterala da la PConsD, ha manà a l'alienaziun. Ils 15-11-1936 è vegnida fundada la gruppa politica ch'è sa constituida ils 21-5-1939 sco Partida cristiansociala/PCS. Quella ha cooperà pli mal che bain cun la PConsD ed è sa preschentada il 1937 ed il 1940 cun in'atgna glista a las elecziuns dal cussegl da la citad da Cuira ed il 1941 cun Walter Liesch sco cuss. guv. cunter Giusep Desax da la PConsD. Suenter avair accordà a la fusiun politica cun la PConsD ha questa acceptà Liesch sco candidat cuminaivel. Ils cristiansocials han mantegnì la libertad sulettamain en dumondas chant. particularas, e lur fracziun ha pers svelt l'elan, suenter ch'ins aveva impedì l'expansiun da la PCS en las valladas. Ils 2-9-1951 èn s'unidas la PPCons e la PCS a la PPConsCS. Dal 1951 fin il 1965 aveva la PCS tschintg fin otg mandats en il Cussegl grond, alura ha ella schlià sia fracziun en consequenza da la bun'armonia cun la partida-mamma. Il 1971 ha ella fusiunà cun la gruppa cons. a la PCD; la secziun da Cuira è suandada pir il 1973. Il 1987 èn las duas gruppas sa separadas. La PCS disponiva dapi alura da trais, dapi il 1997 da dus deputads en il Cussegl grond. Secziuns èn sa furmadas en ils cirquits da Cuira, Glion e Razén. Ils 13-6-2000 è ella sa schliada. Organ uffizial: «Bündner Hochwacht» (1925-57).


Litteratura:
P. Bruggmann, Die Christlichsoziale politische Bewegung in Graubünden 1936-1971, 1991; HbBG 3, 273, 277 s.; LQ, 15-6-2000; SO, 15-6-2000.

Adolf Collenberg

lemma precedents Crestomazia retorumantschaCrollalanza, Giovanni Baptista lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :