Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Chaus feudals da la Lia GrischaCherbuliez, Antoine-Elysée lemma sequent

Chaus republicans da las Lias
Executiva da la Republica da las Trais Lias e da las singulas Lias grischunas dal 1524 al 1798. A partir dal 1803 ha il Cussegl guvernativ (Cussegl pitschen, Regenza) ademplì l'executiva dal chantun Grischun.
Il chau da la LG, numnà landrehter, era a medem temp era derschader civil (Dretgira d'appellaziun). El vegniva elegì dapi la fundaziun da la LG (1424) mintg'onn dals mess da las dretgiras a l'occasiun da la Dieta dal term  s. Gieri (23 d'avrigl) a Trun, salvada de facto il pli savens durant las emprimas duas emnas da matg. Ils anteriurs chaus feudals da la LG avevan il dretg da far en roda propostas nunliantas da quatter resp. da trais candidats. Mo il 1701 ha la Dieta elegì (excepziunalmain) in candidat "selvadi". Ils landrehters vegnivan pia recrutads exclusivamain da las dretgiras da la Surselva e da Razén. Dal dretg da proposta, accordà als anteriurs signurs (feudals) de Sax (era: de Sacco), han profità dapi il 1538 las anteriuras dretgiras autas respectivas, v.d. quellas da Flem, da la Foppa e da la Lumnezia: ellas proponivan da lur ravugl (enstagl dals Saxs) in suveran fictiv che preschentava trais candidats per l'uffizi dal landrehter (savens in per dretgira auta). L'elecziun svegliava emoziuns tr. las differentas partidas e creava mintgatant tensiuns confessiunalas. Cunquai ch'ils chaus da la LDD e da la LCD eran adina ref., elegeva la LG tant sco pussaivel candidats catolics.
Il chau da la LCD vegniva numnà bundspresident. Ils Artitgels da Glion dal 1524 e 1526 han privà l'uvestg da Cuira dal dretg da cundecider en affars politics dal pajais. Il 1529 ha ina dretgira da cumpromiss, installada da la LG e da la LDD, conclus ina dispita conc. il dretg da sigillar tr. ils cumins rurals da la LCD e la citad da Cuira, concedend quel dretg exclusivamain al burgamester da Cuira; la dumonda dal presidi da la LCD n'è dentant betg vegnida sclerida. Las dretgiras han laschà realisar per la LCD in agen sigil, utilisà dal burgamester da Cuira dapi ca. l'onn 1550 (Vopnas). La citad da Cuira ha obtegnì qua tras il status d'in avantlieu da la LCD, e ses burgamester è daventà a medem temp chau da quella Lia. Il temp d'uffizi durava dal november al november. Suenter dispitas proruttas tr. las dretgiras e la citad da Cuira, ha la Sentenzia da Malans dal 1700 decidì, cun l'intermediaziun da Berna e da Turitg, che l'elecziun dal chau da las Trais Lias haja da succeder tras ils mess da las dretgiras a chaschun da la Dieta: els avevan d'eleger dus dals quindesch comm. dal Cussegl pitschen da la citad da Cuira e stuevan alura laschar decider la sort. L'affirmaziun uffiziala e l'entrada en uffizi avevan lieu dapi alura a chaschun da la Dieta da s. Baltramieu (24 d'avust, il pli savens de facto la segunda u terza emna da sett.).
Il chau da la LDD vegniva numnà bundslandamma. Da la fundaziun da la LDD (1436) fin a la Sentenzia da Waser dal 1644 ha il landamma da Tavau presidià la Lia. Dal 1644 fin il 1798 proponivan las singulas dretgiras il chau-lia, instituì en roda a moda impegnativa, q.v.d. che Tavau dastgava proponer quatter giadas il chau-lia entaifer ina perioda da 16 onns. Quel vegniva elegì tras ils mess a l'occasiun da la dieta dal matg a Tavau.



 

 


Litteratura:
Collenberg, Bundeshäupter, 315-46.

Adolf Collenberg

lemma precedents Chaus feudals da la Lia GrischaCherbuliez, Antoine-Elysée lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :