Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Chasa PaternaChaschauna, Pass dal lemma sequent

Chaschar
Noziun che cumpiglia tut las activitads en connex cun la fabricaziun da products da latg. La nomenclatura specifica è ordvart variada e differenziada. La tecnica sto esser fitg veglia. Tenor scripturs rom. duain gia ils Rets avair exportà chaschiel en l'Italia. L'imp. Antonius Pius (86-161 s.C.) duai perfin esser mort en consequenza da ses grond consum da chaschiel alpin. Il chaschar ha era laschà ses fastizs en legendas, toponims e nums da fam. (p.ex. Olricus Caschapauc/Eigias 1225, Vial da Paun Caschül/Malans 1375). Il chaschiel è doc. dapi ca. l'onn 1100 era sco object da dieschmas, e sia impurtanza è creschida en il temp medieval tardiv cun il passadi en las regiuns alpinas d'in allevament da muvel manidel ad in tal da muvel gross. Enturn il 1300 vegnivan producidas chascholas da 4-6 kg ch'ins pudeva chargiar bain sin la catla (surm. caderlet). Il 1563 ha Jachiam Bifrun publitgà en l'«Ars magirica» da Jodocus Willich in interessant tractat davart la maniera italo-retica d'elavurar il latg e da far chaschiel, intitulà «De caseis et operibus lactarijs [...]». En quest tractat menziunescha el era la panaglia ch'ins duvrava per far paintg. Tenor Bifrun han introducì signuns tal. la producziun da chaschiel grass en l'Engiadin'Ota enturn il 1526. En il 16./17. tsch. era il chaschiel d'alp dal Grischun fitg dumandà en l'Italia. Enturn il 1600 vegnivan exportadas grondas quantitads da "formaggi et grassini" a Vaniescha. La producziun da chaschiel ha dentant servì fin dacurt o.t. a l'agen provediment.


Litteratura:
R. Weiss, Das Alpwesen Graubündens, 1941 (reprint 1992 cun introd. da J. Mathieu); DRG 3, 434-50; Bundi, Besiedlung, 174 s., 209; J. Mathieu, Eine Agrargeschichte der inneren Alpen, 1992, 233-51.

Martin Bundi

lemma precedents Chasa PaternaChaschauna, Pass dal lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :