Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents AnuglAprica, Pass d' lemma sequent

Apicultura
L'apicultura ha giugà da tuts temps ina rolla impurtanta en la Rezia. Las emprimas apiculturas èn succedidas en chanasters da strom. Il commerzi da tschaira e mel d'avieuls en la Rezia rom. è attestada tras Strabo. En il temp medieval èn menz. tschains en furma da tschaira, ed en il 15. tsch. èn attestadas pliras fam. sursilvanas che elavuravan e cumpravan tschaira d'avieuls d'uschen. kerzers per producir chandailas per l'uvestgieu da Cuira. La Refurmaziun ha sminuì considerablamain l'impurtanza da l'apicultura en il sectur ecclesiastic. Durich Chiampell lauda il bun mel d'Ardez. Doc. e litteratura spezialisada davart l'apicultura èn dentant rars en il Grischun avant il 1800, malgrà sia impurtanza apparenta en regiuns sut ca. 1200 m.

En il 19. tsch. è alura s'augmentà l'interess per l'apicultura, schendrond ina litteratura spezialisada. H.C. Hermann da Tumein ha scrit «Der erfahrene Bienenzüchter» (1860, translaziun rum. da Nicolaus Josef Huonder, «Il cultivatur d'aviuls») ed edì ens. cun Simon Balzer il «Rätisch-schwäbischer Bienenfreund» (1859/60). Ens. cun prof.Christian Gregor Brügger ha el era propagà l'import da l'avieul talian. Surtut ils plevons han rendì public cun referats e curs lur experientschas en connex cun l'allevaziun d'avieuls. Il 1861 han ils plevons N.J. Huonder da Mustér (1808-75) e Balthasar Risch da Vuorz (1828-94) contribuì a la fundaziun da l'uniun Schweizer Bienenwirthe (oz Associaziun dals amis d'avieuls da la Svizra tud. e rum.). Dal 1865 al 1926 èn vegnidas fundadas las numerusas uniuns d'apicultura dal Grischun. La stgaffa movibla, inventada dal Genevrin François Huber (1750-1831), ha revoluziunà l'apicultura, ella ha dentant remplazzà mo plaunet ils vegls chanasters e truchets en diever anc il 1950. Il 1864 han ins importà da l'Italia ils emprims avieuls da la razza ligustica, a partir dal 1878 la razza Crainer. In dals emprims apiculturs da las Alps ch'ha experimentà cun la razza d'avieuls tal. è stà Thomas Conrad von Baldenstein. Il plevon Johann Willi da Glion (1826-1902), il "bab" dals avieuls dal Grischun, ed il plevon ed apicultur ambulant Johann Michael da Vargistagn (1842-1928) èn stads ils piuniers en l'allevaziun d'avieuls sin trais stgalims climatics. La cruschada da razzas ha schendrà razzas bastardas e lavagà ils pievels d'avieuls (cuaditschs marschs, e.a.). Il 1909 ha la Regenza grischuna suttamess ils avieuls ad ina controlla severa per prevegnir ad epidemias. Il 1910 è vegnida fundada l'Uniun chant. d'apiculturs. Dapi il 1916 furma l'apicultura in rom d'instrucziun al Plantahof, e dapi il 1918 vegn puspè tgirada la veglia razza indigena, la "Nigra". 1876 5'915 pievels/1'572 apiculturs; 1911 9'124/1'474; 1951 15'185/1'460; 1993 6'701/407; 2005 9'674/962.






Litteratura:
P. de Castelberg, Igl apicultur romontsch, 1945; F. Sprecher, Bienenzucht in Graubünden in Vergangenheit und Gegenwart, en: BM, 1953, 135-68; P. de Castelberg, L’apicultura en nossas muntognas, en: Cal. Rom., 1957, 252-66; A. Flury, Svilup dall’apicultura en Surselva, en: Gas. Rom., 22-9-1995 (suppl. spez.).

Adolf Collenberg

lemma precedents AnuglAprica, Pass d' lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :