Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Alt-AspermontAlvagni, Bogn d' lemma sequent

Alvagni
Vischnanca polit., cirq. Belfort, distr. Alvra. Vitg aglomerà situà  a 1181 m sin ina terrassa al nord da la Val d'Alvra, cun la fracziun da Bogn d'A. en il funs da la val, las Aclas d'A. e las alps Creusch e Ramoz (en l'Aroser Welschtobel). 1244 Aluenude, 1530 Allweneü, tud. Alvaneu (uffiz.) 1838 362 abit.; 1850 354; 1900 382; 1950 475; 2000 403.
A Bogn d'A. han ins chattà il piz d'ina lantscha dal temp da Latène e munaidas romanas. En il 13. tsch. colonisaziun tras Gualsers sin in bain dals baruns de Vaz, daspera bains episcopals cultivads da Rumantschs (o.t. allevament da nursas). A. sa chatta dapi alura al cunfin linguistic rum.-tudestg. Il 1338 è A. passà, ens. cun la dretgira da Belfort, als conts de Toggenburg. Il 1436 è vegnida stipulada la lescha regiunala per la mesa dretgira d'A. ch'è restada fin il 1850 ina part da la LDD. En il 16./17. tsch. ha la fam. Walthier d'A. giugà ina rolla politica impurtanta en questa mesa dretgira. Il 1480 è il cumin d'A. vegnì separà en ils vischinadis d'A., Ferrera e Tain. Il 1481 han ins engrondì l'alp Ramoz tras acquist da l'Aroser Welschtobel. En quel han ins explotà fin il 1700 plum e zin che vegniva elavurà en il Schmelzboden, pli tard a Bellaluna. A. è stada l'emprima vischn. dal Grischun a votar il 1799 per l'adesiun a la Republica helvetica. La baselgia, menz. il 1290 (patrocini da S. Murezi, doc. il 1353), parteva il santeri a Ferrera cun quella da S. Gliezi. Ella è vegnida destruida tras l'incendi dal 1460 e consecrada danovamain il 1495. Il 1697 è la baselgia vegnida reconstruida en stil baroc tras chaputschins da Casti ch'han pastorà la plaiv dal 1686-1890. Emprima chasa da scola (70 scolars) 1849 (reconstr. 1955). Ils incendis dal 1859 e 1873 han destruì blers edifizis istorics. Enturn il 1950 devi practicamain mo allevament da muvel e lavurs da guaud sper in pau agricultura. Meglieraziun generala 1957-85. Il 1991 ed il 2005 lavuravan 21% da la populaziun cun activitad da gudogn ad A. en il sectur primar. Per mancanza d'interpresas commerz. u manaschis d'hotel lavuran blers abitants ordaifer, o.t. en l'industria, il commerzi e l'hotellaria. Construcziun da duas grondas culegnas cun chasas da vacanzas 1976-82. Dapi il 1990 fa A. part da las OE d'Alvra da las OE Turitg. Construcziun d'ina serenera a Bogn d'A., ens. cun Filisur e Ferrera. Il 1996 han las vischn. da la Val d'Alvra decidì da construir ina chasa d'attempads cuminaivla ad A. Part da la populaziun da lingua rum.: 1941 56% (LM); 2000 16,9%/31,0% (ML/Lindic).


Archiv:
Acom.

Litteratura:
Gillardon, Zehngerichtenbund; Kdm GR 2, 329-42; K. Egli, Die Landschaft Belfort im mittleren Albulatal, 1978; Gem. GR, nr 2, 1984; Gem. GR, 2003, 12.

Gion Peder Thöni

lemma precedents Alt-AspermontAlvagni, Bogn d' lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :