Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Curtin d'onur da la Lia GrischaCurvalda lemma sequent

Curvalda
Veglia abazia premonstratensa (prepositura fin il 1446) en la vischnanca da C. Filiala da l'abazia da Roggenburg (Baviera). Claustra-mamma da S. Giachen/Claustra e fin il 1230 da Rüti/ZH, provinza (circaria) da Svevia. 1149 in silva Augeria, 1191-1275 de Curwalde. Patrocinis: S. Maria e S. Mitgel. L'abazia, fundada enturn il 1150, č vegnida bandunada suenter la Refurmaziun e serrada uffizialmain il 1803/07.
La fundaziun legendara da C. tras ils baruns de Vaz para plausibla. Ils de Vaz, donaturs principals da la claustra, eran avugads ecclesiastics e vegnivan inhumads, sco quai ch'ina exchavaziun dal 1968 cumprova, en la claustra. Lur successurs čn stads ils conts von Toggenburg fin il 1436, alura ils von Montfort fin il 1466/70, ils von Matsch tr. il 1471 ed il 1477 ed ils de Habsburg-Austria a partir dal 1477. Il coc da la donaziun, la baselgia da Nossadunna, appartegneva il 1149 gia a l'abazia da S. Gliezi/Cuira. Ina revolta dals confrars laics para d'avair provocā il 1208 la partenza dal prevost e da ses fidaivels sco era la fundaziun da la prepositura da Rüti. En ils onns 1208 e 1311 čn attestadas canonissas a C.; la baselgia da S. Maria e S. Clau, construida en il 13. tsch. sco successura da la baselgia da S. Maria dal 1149, vegn attribuida a quellas. Ses chor flancā da duas turs ha conferė a la baselgia in aspect caracteristic e visibel fin viaden il 19. tschientaner. A partir dal 1210 ha C. possess in ospital cun in'atgna chaplutta. La baselgia dal convent dals canonis, deditgada a s. Mitgel (pli tard a s. Maria e s. Mitgel) ed erigida en stil romanic enturn il 1250 var 250 m al nord da la baselgia da S. Maria, č daventada victima d'in incendi il 1472. Ella č vegnida remplazzada tras la baselgia-sala anc oz existenta, construida en stil gotic tardiv e consecrada il 1502. Ils altars cuntegnan retabels da la Germania dal Sid, e las picturas muralas čn attribuidas al Maister da Vuorz. La chasa annexa da l'avat, construida en furma da tur, datescha dal 15. tschientaner. Il 1527 ha il cumin da C., ch'aveva adoptā parzialmain la cretta ref., avugadā e confiscā ils edifizis da l'abazia ed alienā ses bains. Il 1536 aveva C. mo pli in avat titular (senza convent) ch'č vegnė substituė il 1600 tras in administratur, nominā da l'abazia-mamma da Roggenburg ch'aveva era surpigliā ils debits creschents da C. Suenter la dissoluziun da Roggenburg il 1803 čn ils bains patrimonials restants da C. passadas al Seminari da spirituals S. Gliezi/Cuira ed il 1877 da quest a la plaiv cat. da C.
La culegna en la Val da Curvalda, che s'extendeva dal nord da Malix fin a Parpan, era sortida da l'urbarisaziun promovida tras la claustra en il 13. tschientaner. Doc. cumprovan ch'ella aveva oriundamain era possess en la Tumleastga, en il Scanvetg ed en la Val dal Rain da Cuira sco era auters, main impurtants, a Vaz ed en la Val d'Alvra. La claustra era sa separada suenter pauc temp da la plipart da ses emprims acquists en la Rezia Sut, ed ella aveva adina in'atgna economia cun atgnas alps. Ils possess pli lontans ils pli impurtants eran las migiurias a S. Margreta/Cuira, Maiavilla ed Altenstadt (Feldkirch). La giurisdicziun bassa abaziala č stada prob. ina da las premissas fundamentalas per la creaziun dal cumin da C. Enturn il 1500 consistiva la plipart dals bains claustrals da feuds purils ereditars, entant che C. aveva concedė paucs decennis pli baud feuds liads ad in contract da fittanza (tud. Schupflehen). Malgrā ils sforzs constants dals servs claustrals per meglierar lur status giuridic, han subsistė restanzas da sclavitid fin a l'entsch. dal 16. tschientaner.



Litteratura:
J.J. Simonet, Geschichte des Klosters Churwalden, 2 ts, 1922-23; N. Backmund, Monasticon Praemonstratense I/1, 1949, 55-57 (1983˛); F. Hitz, Die Prämonstratenserklöster Churwalden und St. Jakob im Prättigau, 1992; HS IV/3, 271-329.

Florian Hitz

lemma precedents Curtin d'onur da la Lia GrischaCurvalda lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :