Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents VRVuclina lemma sequent

Vrin
Vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (fin il 2001 Glogn), situada en la part interna da la Lumnezia al pe dal Pass dal Diesrut (funtaunas dal Glogn) e da la Greina. Ella cumpiglia las culegnas V. Dado (1451 m), V. Dadens (center da la vischn.), Cons, Ligiaziun e Sogn Giusep. A sias anteriuras culegnas appartegnan Pignola (1685 m), Puzzatsch, Foppa, Camplun, Vilegn, Schareida, Blengias e Vanescha. 1208 Varin. 1850 466 abit.; 1900 366; 1950 441; 2000 249. Scuverta da mutagls da 5'000 onns dal guaud paleolitic sin l'Alp Blengias (1980 m). V. è vegnì urbarisà da Rumantschs da Lumbrein en il temp medieval aut e tardiv. En il 13. tsch. ha la vischnanca appartegnì parzialmain a la claustra da S. Gliezi/Cuira ed era abitada da purs p.p. servs resp. libers ch'han furmà a V. Dadens in emprim coc d'in vitg. Sco feud da l'uvestgieula vischnanca da V. è stada suttamessa  als conts de Belmont, suenter il 1371 als de Montalt ed a partir dal 1390 als de Sax-Mesauc ed è sa cumprada libra il 1538. A partir dal 15. tsch. han ils da Blegn explotà las alps Blengias (1447), Scharboden (1478) e Greina (1494). En l'abitadi da Vanescha (menz. il 1375) èn sa reunidas trais gruppas linguisticas: Gualsers (assimilads spert), Tessinais (fermamain represchentads, evtl. ils fundaturs) e Rumantschs. Fin a l'access da V. a la via chant. a Glion il 1887, ha la vischnanca tgirà relaziuns intensivas cun il Tessin superiur. La baselgia da la S. Naschientscha da Maria e da S. Gion Battista (menz. il 1345) ha appartegnì fin il 1597, sco chaplania, a la baselgia da vallada da S. Vintschegn a Pleif/Vella. V. è ina vischnanca da purs cun immensas pastgiras alpestras, ma pertutgada da l'emigraziun. Meglieraziun dal terren decidida il 1982. Suenter cuntraversas ha il consorzi da las OE Greina renunzià il 1986 a l'explotaziun da la planira da la Greina. Il 1998 ha V. survegnì il Premi Wakker. Part da la populaziun da lingua rum.: 2000 95,6%/98,8% (ML/Lindic). Dapi il 1979 exista la Fundaziun Pro Vrin. 


Litteratura:
Kdm GR 4, 266-79; G.R. Solèr, V., en: Il Glogn, 21/1947, 61-67; W.G. Büchi, Oberlugnez, 1972; Bundi, Besiedlung, 329-37; Gem. GR, nr 207, 1984; Kulturführer Val Lumnezia und Vals, 2000; TG, 2000, nr 3; LQ, 1-7-2004; P. Rieder, V. - Am Ende oder nur zuhinterst?, 2006.

Adolf Collenberg

lemma precedents VRVuclina lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: