Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents VitgVnà lemma sequent

Viticultura
Introducida en il Grischun en il decurs dal temp rom., concentrada sin la Val dal Rain Grischuna ed al nord da la Landquart. En il Testament da Tello (765) chatt'ins emprimas indicaziuns en scrit davart la viticultura en Rezia: il bain signuril a Maiavilla p.ex. aveva ina vigna da ca. 10 ha; en la Val dal Rain Anteriur vegnivan cultivadas vignas fin a Glion e perfin en Lumnezia fin a Vella; en las vals dal sid eran las vignas ordinadas savens en retschas sin terrassas, tranteren vegnivan cultivads ers. Sper nums locals dattan perditga sulettamain las dieschmas da vin e las raras documentaziuns da vignas da questa viticultura. Per satisfar al basegn da vin importav'ins adina era vin da la Vuclina e dal Tessin.
La viticultura para d'avair gì sia culminaziun en il Grischun en il temp medieval tempriv. Dapi il temp medieval tardiv sa limitescha ella numnadamain a las regiuns climaticamain favuraivlas tr. Fläsch e Tusaun ed als stgalims bass da las vals dal sid cun ina durada suffizienta da sulegl (ca. 1'700 uras/onn), l'absenza quasi totala da tschajera e da tempesta cun pauca plievgia (Cuira: 840 mm/onn). Tr. il 1804 ed il 1956 è la viticultura sa diminuida per 10'000 sin 18'839 aras. Grazia a novas metodas da cultivaziun ed a la dumonda creschenta da vins da qualitad indigens, han ins pudì avrir en ils onns 1970-74 novas vignas a Favugn e Fläsch, da maniera ch'ins ha puspè cuntanschì il 1981 quasi la surfatscha da vignas dal 1800. A Cuira existan actualmain mo pli paucas vignas; ina gronda part è vegnida transfurmada en zonas da construcziun.
Fin viaden il 17. tsch. vegniva cultivada en il Grischun surtut l'iva alva, p.ex. l'Elbling u il Vuclina alv. La vit la pli veglia anc adina existenta, numnadamain quella da Malans, furnescha il Completer che vala sco raritad. Suenter la Guerra da trent'onns (1618-48) è sa derasada l'iva blaua da la Burgogna ch'è enconuschenta sco Pinot noir e che creschiva il 2010 sin ca. 77% (324 ha; senza la Val Mesauc) da la surfatscha da vignas. A partir dal 1926 han ins alura cumenzà a cultivar il Riesling-Sylvaner alv, ina cruschada sviluppada il 1882 dal perscrutader da vits Hermann Müller da la Turgovia sut il num Müller-Thurgau. Spezialitads èn il Pinot gris, il Gewürztraminer ed il Pinot blanc. En reacziun a la filossera da la vit (parasit), importada da l'America dal Nord en l'Europa en ils onns 1860, han ins enferlà vits europeicas sin laina da vit americana. La cultivaziun da vits enferladas è succedida en il Grischun en dimensiuns pli grondas pir a partir dal 1963, savens ens. cun il passadi da la viticultura sin pals a quella sin fildarom. Sper la filossera da la vit ed auters parasits vegnan las vits donnegiadas era tras utschels, div. bulieus sco la sfarinussa, malsognas da defizienza e virus. Da la cultivaziun sin fildarom cun distanzas pli grondas e giassas pli largias tr. las vits resultan meglras racoltas che da quella sin pals cun distanzas pli pitschnas e giassas stretgas; ella permetta en pli in'elavuraziun mecanica dal terren e basegna damain persunal grazia al dumber diminuì da vits ed a la tecnica da lavur pli cumadaivla. Dal 1961-75 han ins pudì racoltar en media, cun in terz dals viticulturs, quasi il dubel dals onns 1900-20. Dapi il 1993 vegn la quantitad da vits limitada en in cataster da vits. Il 1999 han ins cuntanschì en la Val dal Rain Grischuna sin in areal total da 384 ha ina racolta extraordinaria da 24'368 hl (3,38 miu. buttiglias), e da quella aveva il Pinot noir (318 ha/20'131 hl) en media 97° Oechsle. Il 2010 èn vegnidas cultivadas en la Val dal Rain Grischuna total 423 ha vignas ed en la Val Mesauc 32 ha.
Entant ch'il vin producì en la Val dal Rain Grischuna serviva avant il 19. tsch. surtut a l'agen consum ed al basegn dal traffic da transit, tut il pli anc a la vendita en il Grischun dal Nord, vegniva il vin dal Signuradi vendì da tuts temps era utrò fin a Turitg. Berniers da vin manavan il vin-Vuclina sur il Spleia u sur il Bernina e l'Alvra. Il vin da las Terras subditas giugava ina rolla politicamain impurtanta, essend savens en possess da las fam. regentas dal Grischun. Blers uffiziants s'acquistavan vignas u faschevan commerzi cun vin. Il vin era in dals paucs bains suttamess ad ina taglia spez. a Cuira, da maniera ch'ins po eruir pli u main la quantitad e las fluctuaziuns da quest commerzi. Ils viticulturs da Cuira, ch'avevan perfin in'atgna mastergnanza, avevan il dretg a set zaivers vin (ca. 7 hl) per l'agen consum. Il vin era in aliment da basa e sco tal savens ina part da la paja, ma era in med da corrupziun politic avant elecziuns e votaziuns.
Oz produceschan blers viticulturs pli gronds il vin puspè en agens torchels e laschan madirar il vin en butschins da 225 l (barrique) per pudair concurrenzar sin il martgà. Las firmas da commerzi da vin dal Puschlav cun gronda tradiziun (p.ex. Plozza, Triacca), han gia daditg acquistà vastas vignas en Vuclina. Vers la fin dal 20. tsch. è la viticultura vegnida reintroducida en la Tumleastga.


Litteratura:
E. Durnwalder, Der Weinbau des Bündner Rheintales, 1940; E. Durnwalder, Der Weinbau des Bündner Rheintales 1912-1982, 1983.

Max Hilfiker

lemma precedents VitgVnà lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :