Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents VeuldenViafier Cuira-Arosa lemma sequent

Viafier Blinzuna-Mesocco
Il fan. 1903 č vegnida fundada la Societą Ferrovia elettrica Bellinzona-Mesocco (FBM). Il 1905 ha la firma Rieter cumenzą a construir la viafier a binari stretg per 2,425 miu. frs (31,3 km, 26 punts, 1'500 volts current cuntinuą), averta ils 6-5-1907 fin a Lostallo, ils 31-7-1907 fin a Mesocco. La FBM era quella giada la viafier la pli moderna dal punct da vista electrotecnic. La dumonda d'ina prolungaziun da la lingia da viafier fin a Tusaun vuleva il Cussegl fed. deliberar pir suenter la decisiun davart ina Viafier da las Alps Orientalas ch'č dentant restada in giavisch. A partir dal 1912 ha la FBM cumenzą a render, suenter il 1933 čn las entradas dentant sa diminuidas en consequenza da l'avertura da la via chant., concepida era per camiuns. Il 1942 ha la FBM fusiuną cun la Viafier retica. La A13 ha alura mess ina fin a la FBM: Il 1972 č il transport da persunas passą a la PTT, ed il tschancun Blinzuna-Castione/Arbedo č vegnģ liquidą. Suenter la greva malaura da l'avust 1978 han ins renunzią era al tschancun Cama-Mesocco.


Litteratura:
R. Rütimann, Bellinzona-Mesocco-Bahn, 1984.

Adolf Collenberg

lemma precedents VeuldenViafier Cuira-Arosa lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: