Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SocialdemocratsSocietad da veterinaris grischuns lemma sequent

Societad d'utilitad publica dal Grischun
Fundada il favr. 1847 a Cuira da Peter Conradin von Planta sco secziun da la Societad d'utilitad publica svizra. Ella sa finanziava surtut tras donaziuns privatas e legats (per part da passa 1 miu. frs). Sia finamira era l'introducziun ed il mantegniment da l'industria da chasa per cumbatter il pauperissem: tessaria da launa e da ponn, lavurs da chanastrer e da stgaina. Il 1850 era a la Societad d'utilitad publica dal Grischun preschenta en 22 vischnancas, tr.a. a Vaz Sut ed a Val. En quel temp vegniva ella mobilisada o.t. da ses confundatur Teodosius Florentini. Il naufragi da l'industrialisaziun en il Grischun ha prest sfurzà ella da limitar sias activitads a l'agid en cas da catastrofas (fieu, aua, terratrembels), a la scolaziun da giuvenils e da creschids (referats, bibliotecas popularas) ed a la fundaziun d'uniuns (gimnastica, chant). Comm.: 1850-80 47-52; 1891 340; 1930 1263; 1945 837. Gist uschè impurtant sco l'agid direct èn stadas, surtut a partir dal 1860, l'influenza da la societad sco forum da discussiun per ils problems dal temp (economia, politica sociala), sia lavur da sensibilisaziun da la publicitad e sia lavur preliminara per la legislativa e l'executiva. Ina part considerabla da ses comm. derivava, surtut dapi ils onns 1880, da l'elita politica, ecclesiastica e culturala. La Societad d'utilitad publica dal Grischun ha preparà la basa spiertala e - grazia a gronds legats - era quella materiala per la statistica chant., per ils ospitals chant. e regiunals (Hermann Herold, Anton Cadonau, Christian Lorenz Allemann, Anna von Planta e.a.) e per la scolaziun da las dunnas (Scola da dunnas dal Grischun). Ella ha però era prestà bler per ils marginals: per orfens, praschuniers, malsauns da spiert (p.ex. Riòlta) ed uffants debels da spiert (Donaziun dunna Maria Christina Berger a Masans), per alcoholichers (Chasa populara retica), tschorvs (legat Franziska Beck), ed emprendists (Biblioteca populara chant.; Friedrich Pieth). La Societad d'utilitad publica dal Grischun ha cuntanschì ses zenit en ils onns 1900-30. Dapi ils onns 1970 sustegna ella era finanzialmain persunas en situaziuns da basegn che crodan tras la rait sociala.


Litteratura:
F. Pieth, Hundert Jahre Gemeinnützige Gesellschaft des Kantons Graubünden: 1847-1947, 1947.

Adolf Collenberg

lemma precedents SocialdemocratsSocietad da veterinaris grischuns lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :