Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Sinestra, ValSins lemma sequent

Sinoda evangelic-retica
Designescha l'urden da la baselgia ref. stabilì en il Grischun dapi il 16. tsch., reuniun da tut ils plevons refurmads. Il 1526 aveva la Dieta da las Trais Lias acceptà la Refurmaziun e cedì a las vischnancas la cumpetenza da decider davart la cardientscha cat. u refurmada. Quellas avevan era il dretg da tscherner e relaschar libramain lur plevon. Ils reverendas sa radunavan l'emprim sporadicamain per discutar problems professiunals. Sin giavisch da Johannes Comander e da ses amis ha concedì la Dieta ils 14-1-1537 a Cuira a tut ils preditgants il dretg da survegliar la tenuta e la ductrina da lur confrars e d'examinar la ductrina ed ils usits da novs preditgants. L'emprim punct reguardava la pretensiun etica ad ina vita devota, determinada en la ductrina da Hukdrych Zwingli e da Johannes Calvin, il segund punct sa drizzava tr.a. cunter ductrinas divergentas, sco quella dals anabaptists. Spirituals culpants (d'eresia) duevan vegnir crititgads ed admonids. La communitad dals preditgants grischuns, che sa radunava ussa mintg'onn en in auter lieu, ha inizià la Sinoda evang.-retica. Il 1553 ha questa instituziun obtegnì in cuntegn pli profund: a basa d'in sboz da Gallicius, approvà da Heinrich Bullinger, ha la radunanza relaschà in veritabel urden sinodal sut il titel «Confessio Raetica» (Confessiun retica). Quest urden nov è vegnì approvà da la Dieta ed è sa mantegnì en ses princips fin en il 19. tschientaner. Era suenter ha quel subì mo pitschnas modificaziuns; ses statuts èn vegnids adattads la davosa giada il 1978 en connex cun la revisiun da la constituziun da la baselgia evang. dal Grischun. En quella figurescha la Sinoda evang.-retica sper tschintg ulteriurs organs da la baselgia chant., sco instanza che ademplescha o.t. incumbensas teologicas e pastoralas e che po far dumondas e propostas al Cussegl grond evangelic. 


Litteratura:
W. Graf, Die Ordnung der Evangelischen Kirche in Graubünden von der Reformation bis 1980, en: JHGG, 1982, 7-93.

Martin Bundi

lemma precedents Sinestra, ValSins lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :