Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Servetsch archeologic dal GrischunSessiun catolica lemma sequent

Servetschs mercenars
Servetschs mercenars èn servetschs militars a l'ester. Gia sut il domini da l'imperatur rom. Antonius Pius stevan furmaziuns militaras da las Alps reticas en servetschs esters. Ils terms  sold  e schuldà  derivan dal lat. solidus, ina munaida d'aur che correspundeva a la paja da quatter mais d'in guerrier roman. Il Museum naziunal svizzer archivescha in diplom militar emess l'onn 148 s.C. per in schuldà da l'emprima cohorta retica ch'aveva prestà servetsch en l'Asia Minura. Servetschs militars da Grischuns èn menz. dapi il 14. tsch. al sid da las Alps. A partir da la fin dal 15. tsch. (1496) èn attestadas cunvegnas contractualas, las emprimas cun la Frantscha. En quests contracts da mercenadi - ils pli vegls derivan da la LG - èn vegnids reglads ils dretgs e duairs, o.t. il sold. Essend ch'il Stadi contractava las convenziuns, aveva el era il dretg da survegliar il cuntegn ed ina part da las entradas. Ils potentats esters pajavan pensiuns secretas u avertas a persunalitads pussantas, imports annuals fixs al Stadi da las Trais Lias e solds als mercenaris. La dumonda (purschida) dal servetsch mercenar è s'extendida a partir da la Frantscha sin bunamain tut ils pajais limitrofs, l'emprim sin Vaniescha, en il 17. tsch. sin l'Austria e la Spagna (dapi il 1652) sco era sin l'Ollanda (dapi il 1693). Enturn il 1750 eran var ca. 12'000 umens grischuns (ca. 15% da la populaziun) en servetschs esters. Questas cifras èn dentant da prender cun precauziun: per l'ina consistivan las truppas grischunas era da schuldada d'ordaifer il Grischun, per l'autra èsi difficil d'enumerar tut las uschen. cumpagnias libras che operavan ordaifer ils regiments cun in contract regular. Il servetsch mercenar correspundeva a la concepziun da la neutralitad da quel temp. Per las Trais Lias sco era per ils Confederads era la neutralitad garantida, sche tut ils potentats e tut ils stadis europeics vegnivan resguardads il pli equalmain pussaivel.
En l'assagl a las Tuileries dal 1792 han ils mercenaris grischuns dal regiment da guardia dals Salis protegì il retg cunter ils revoluziunaris franz. a Paris. Questa davosa fasa dal servetsch mercenar sa preschenta generalmain en maniera ambivalenta: truppas republicanas grischunas sustegnevan potentats e monarcs reacziunars cunter il cumbat per la libertad d'entirs pievels. Quai è succedì era en l'Italia en servetsch dal Stadi pontifical e dal reginavel da Napel-Sicilia. In dals davos represchentants grischuns da quel temp è stà p.ex. Caspar Theodosius de Latour da Breil.
La valitaziun dal servetsch mercenar tras observaturs contemporans e posteriurs n'è betg unitara. I vegn renconuschì en general ch'il servetsch mercenar offriva als giuvens Grischuns in'alternativa a l'agricultura. Blers avessan bain pudì emprender in mastergn e lavurar en ina manufactura en l'agen pajais, quai na vulevan els dentant betg far. Il gust da l'aventura è senza dubi stà in ulteriur motiv decisiv. Il sold era magher e spert sfarlattà. Mo ils pli spargnus pudevan guadagnar en ina posiziun subalterna dapli che a chasa. Il giuvnot aveva però l'occasiun d'emprender ad enconuscher pajais, usits e linguas estras e magari da far ina scolaziun. Bleras chanzuns popularas expriman la dolur da seperaziun da quel che partiva en guerra e giustifitgeschan la necessitad dal servetsch militar a l'ester cun la paupradad e la mancanza da lavur en patria.
Tgi profitava dal servetsch mercenar? Per il simpel schuldà turnava il quint material pli u main, premess ch'el returnass insumma e n'avess betg da manar ina paupra vita d'invalid. El turnava strusch cun insatge a chasa e n'aveva - senza furmaziun ni enconuschientschas da linguas ni bunas relaziuns - praticamain naginas pussaivladads da far carriera. Dal servetsch mercenar pudevan atgnamain profitar mo ils members da fam. prominentas da l'aristocrazia. Els absolvevan en pauc temp ina carriera d'uffizier, giudevan prestige social e obtegnevan dapli sold. Els avevan la pussaivladad d'accumular ina facultad. Quels daners investivan els savens en lur patria: en chasas signurilas, palazis e parcs u era en interpresas industrialas, sco quai ch'il maior general en servetsch ollandais, Christoffel Schmid von Grüneck da Glion, aveva fatg enturn il 1700 cun la participaziun principala ad ina filandaria a Clavenna. Div. uffiziers èn sa deditgads suenter lur return en patria a la scolaziun militara da la giuventetgna. Tschertins han enritgì lur regiun cun donaziuns culturalas, p.ex. Balthasar von Planta, mercenari en servetsch ollandais ch'ha regalà a l'entsch. dal 18. tsch. a sia vischnanca burgaisa da Zuoz ina colleziun da musicalias ollandaisas. Questas ovras da cumponists ollandais e tal. dal 16. e 17. tsch. han ditg influenzà ed enritgì il chant da baselgia en l'Engiadina.
Il servetsch mercenar è vegnì crititgà massivamain pir enturn la mesadad dal 19. tsch. da politichers lib. sco Johann Bartholome Caflisch. Els eran da l'avis che quest servetsch na saja betg degn d'in stadi republican. Gist la Svizra, la funtauna e conservadra da la libertad, stuessia avair sgarschur da trametter ses figls a defender trons esters ed a dar lur vita per princips absolutistics. Quai saja ina snegaziun da l'atgna existenza republicana. Il servetsch mercenar saja adina stà ina plantera aristocratica entaifer il corp d'uffiziers che saja gia savens stà in impediment per il svilup dals interess dal pievel, entant ch'il simpel schuldà haja emprendì a sa suttametter senza ponderar a las directivas dal superiur.
Talas vuschs criticas avev'ins strusch udì antruras, ellas pudevan dentant era vegnir exprimidas pli avertamain en il temp dal liberalissem. La Const. fed. dal 1848 ha scumandà il servetsch mercenar. Tuttina han varsaquants chantuns, tr.a. era il Grischun, tolerà el anc in pèr onns. In cas spezial è la Guardia svizra papala, fundada il 1506, en la quala blers Grischuns prestan anc oz servetsch.


Litteratura:
J.B. Caflisch, Ein Beitrag zur Kenntnis Bündnerischer Zustände mit besonderer Rücksicht auf Auswanderung, 1849; Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte; H. Küng, Glanz und Elend der Söldner, 1993; HbBG 2.

Martin Bundi

lemma precedents Servetsch archeologic dal GrischunSessiun catolica lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :