Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents MunaidasMundaun lemma sequent

Mundadira
Il term mundadira (lad. muldüm, surm. mundezza) designescha la placenta d'animals, il plural mundadiras (lad. mundadüras, mundaditsch, surm. mundadeiras) mantuns da grascha raschlada ensemen sin la prada. Il pled mundadira deriva dal lat. mundare cun suffix -adira, rum. mundar, v.d. nettegiar ers, prads e pastgiras u far giu la paletscha da tartuffels. En toponims cumpara il term mundadira savens en Surselva, en la Tumleastga, en il Scanvetg ed en la Val dal Rain da Cuira, mundaditsch plitost en il Partenz, en l'Engiadina ed en las vals dal sid. Omaduas noziuns defineschan territoris pli vasts, per gronda part en possess dals vischins, runcadas fatgas oriundamain en lavur cumina u tributara. Gia il 1404 èn attestadas per Cuira pliras mondaduras, en la Val dal Rain da Cuira, numnadamain a Termin, Eigias, Gianin e Maiavilla il pli savens sco mon(d)aduras. I sa tractava per regla d'areals reurbarisads situads sin terrens da bova da la vart dretga da la val u d'inslas runcadas a la riva da letgs anteriurs dal Rain. Il 1470 p.ex. ha il chapitel catedral da Cuira attribuì sco feud ereditar ina mondadura sut la prada da Brugger. A partir da ca. l'onn 1600 han ils vischins da Cuira vendì a burgais tenor la sort ina part da lur monaduras, situadas a l'ost da Masans ed en l'Obere Au. Uschia è passada la plipart da las mundadiras successivamain dal possess cumin a quel privat.
Litteratura:
RN 2, 216; HWbRR, 500.

Martin Bundi

lemma precedents MunaidasMundaun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :