Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Mesiras e paisasMesocco lemma sequent

Mesiras, Ir a
L'Ir a mesiras è in vegl usit en connex cun l'economia alpestra, durant il qual ils purs gievan ad alp a mesirar il latg (mesira d'emprova). Fin enturn il 1800 durava la mesiraziun dus dis. La saira avant las mesiras gievan ins sin l'alp a dugar (term surs. per egualisar il latg): quel di da dugar mulschevan ils purs sezs las vatgas, ma mintgin quellas d'in auter e senza pasar il latg. Il di suenter aveva alura lieu il mesirar per propi: ils purs mulschevan en roda u tras la sort (attestà per la Lumnezia) las vatgas, mesiravan alura il latg e nudavan la quantitad sin il fist da mesiras. Tenor la quantitad da latg da tut la stad vegniva attribuì il purment (chaschiel, paintg ed evtl. tschigrun). Il 1800 ha la plipart da las alps introducì l'ir a dugar ed a mesirar che vegniva pratitgà pliras giadas durant ina stagiun d'alp. Durant ils dis da mesiras eran ils purs occupads surtut cun lavurs cuminas: far dutgs, mundar la pastgira, reparar utensils ed edifizis. Enturn il 1860 è l'Ir a mesiras vegnì remplazzà tras la pratica da pasar il latg mintga tschavera. En la litteratura rum. cumpara l'Ir a mesiras tr.a. en «Il di dellas imsüras» da Conradin Flugi d'Aspermont (1809) ed en la cantata «A mesiras» da Giacun Hasper Muoth (1896).


Litteratura:
DRG 5, 470; Muoth, Ovras 3, 108-24; 4, 191-227 (cun bibliogr).

Adolf Collenberg

lemma precedents Mesiras e paisasMesocco lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :