Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Feltscher, AntonFerdmann, Jules lemma sequent

Fenga, Pass dal
Passáche maina da Ramosch/Sentá(Engiadina Bassa) sur la Val Sinestra e la Val F. ad Ischglá(Paznaun), numnÓ era Cuolmen d'F., tud. Fimberpass (2608 m). 1164 alpis finua. Il F., oriundamain da gronda impurtanza surregiunala, vegniva utilisÓ gia en il temp preroman. En il temp rom. manava ina via da sauma dal Vnuost suráDanuderáa Ramosch e vinavant sur il F. a Pasnatsch, nua ch'ella traversava la Trisanna per sbuccar a Paznaun en la val austriaca. Ramosch era il punct central da la ruta transalpina sur il F. Anc en il 18. tsch. chatschavan ils Tirolais il muvel manidel (o.t. chauras) sur il pass sin las fieras en l'Engiadina Bassa. Il 1799 ha in'armada franz., cumandada dal general MassÚna, stgatschÓ ils Austriacs dal Grischun ed Ŕ avanzada sur il F. en il Tirol. Ils 21-4-1799 Ŕn arrivads 1'200 schuldads austr. sur il pass cuvert da naiv ed Ŕn penetrads sur l'Alp Ch÷glias e la Val Sinestra fin a VnÓ. Els han tschessentÓ ils Franzos fin a Ramosch, las truppas da Lecourbe han dentant pudý rebatter l'armada ed impraschunar ils Austriacs. Ils Tirolais utilisavan il F. per frequentar las funtaunas mineralas da la Val Sinestra. L'Alp F., en possess da la vischnanca da Sent, stadagia muvel tirolais. Ischgl appartegneva a ses temp ecclesiasticamain a Sent, nua ch'ils morts vegnivan transportads sur il F. a lur ultim lieu da repaus. La Val F. era a l'entsch. dal 21. tsch. in eldorado per la perscrutaziun da stabiliments d'alp preistoric.


Litteratura:
M. Mosca, Il passagi da truppas austriacas sur il Cuolmen da F. [...], als 22 avrigl 1799, en: Chal. ladin, 1969, 56-58; Planta, Verkehrswege 3; J. Mathieu, Bauern und Bńren, 1994│, 111; LQ, 5-10-2009.

Adolf Collenberg

lemma precedents Feltscher, AntonFerdmann, Jules lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :