Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Munt SpleiaMuntinen lemma sequent

Muntfallun, Suot e Sur
Suot M. e Sur M. designeschan dus distr. giuridics per la giurisdicziun criminala en l'Engiadina Bassa, separads da l'aualet M. al cunfin ost dal vitg da Ftan. En il temp medieval tardiv vegniva la giurisdicziun criminala da l'Engiadina Bassa, anc suttamessa entiramain a l'Austria, administrada da la dretgira da Munt Danuder en il contadi dal Tirol. En il contract statutar dal 1519 č ella alura vegnida repartida tr. l'uvestgieu da Cuira e las vischnancas d'ina vart e l'Austria da l'autra vart. La separaziun da la dretgira criminala en Sur e Suot M. č succedida il 1600. A Sur M. appartegnevan Zernez, Susch, Lavin, Guarda, Ardez e Ftan, a partir dal 1803 era Tarasp. Il lieu d'execuziun, numnā Güstizia, era situā tr. Zernez e Susch. Da Suot M. faschevan part Scuol, Sent, Ramosch, Tschlin e Samignun. Lur lieu d'execuziun, numnā Chünettas, sa chattava sut Sent. Il 1652 čn las vischnancas da Sur M. sa cumpradas libras per 14 000 rentschs dals davos dretgs da suveranitad austriacs, quellas da Suot M. per 12 600 rentschs. La repartiziun da la dretgira criminala č sa mantegnida fin il 1851. 


Funtaunas:
SSRQ GR I/2.

Litteratura:
Schwarz, Gerichtsorganisation, 94-99; P.E. Grimm, C. Haidacher, Libertā: Engiadina bassa: 350 ons liberaziun da l'Austria, 1652-2002, 2002.

Paul Eugen Grimm

lemma precedents Munt SpleiaMuntinen lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :