Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Muldain [Muldein, Muldis], vonMulins lemma sequent

Mulegns
Vischnanca polit., cirq. Surses, distr. Alvra, situada a la via dal Güglia a la sbuccada da la Val Faller, tud. Mühlen (fin il 1943 denominaziun uffiz.). 1850 120 abit.; 1900 146; 1950 109; 1960 57; 2000 33. En ils onns 600-500 a.C. han ins explotà arom en la Val Faller ed èn stadas activas ina fundaria ed ina miniera da minerals metallics. Il vitg, menz. il 1521, è vegnì amplifitgà en il 15. tsch. da Gualsers derivants da la Val Faller. Il 1315 è attestada per l'emprima giada l'alp Faller sco feud episcopal. La baselgia da S. Gaudenz dal temp medieval tardiv (consecrada oz als ss. Gaudenz e Francestg) è vegnida remplazzada il 1643 dals chaputschins tras la baselgia barocca da S. Francestg. La plaiv cuminaivla da M. e Sour è vegnida pastorada fin il di dad oz da chaputschins. En la chaplutta da Faller (Visitaziun da Maria) sa chatta ina tavla d'altar remartgabla dal 1760. En il 19. tsch. vegnivan stgamiads ils chavals da posta a M. (stallas per ca. 150 chavals). L'hotel Löwen vegniva frequentà da persunalitads impurtantas. L'avertura da la Viafier da l'Alvra (1903) ha inizià l'emigraziun. A l'entschatta dal 21. tsch. devi mo pli paucs purs a M. Las alps da la Val Faller, betg pli abitada dapi il 18. tsch., vegnan affittadas ed ils prads da culm cultivads. Consorzi da scola cun Sour e Murmarera dapi il 1975, dapi il 1963 frequentan ils uffants la scola secundara a Suagnign. Dapi il 1994 han M. e Sour in unic uffizi postal. Part da la pop. da lingua rum.: 1980 92% (LM); 1990 73%/86,5%; 2000 57,6%/66,7% (ML/Lindic).


Litteratura:
E. Meyer-Marthaler, Zur Frage der Walser im Oberhalbstein, en: BM, 1941, 321-36; Bundi, Besiedlung, 216-19; E. Brun, Geschichte des Bergbaus im Oberhalbstein, 1987.

Gion Peder Thöni

lemma precedents Muldain [Muldein, Muldis], vonMulins lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :