Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents MatonMatsch, Arnold von lemma sequent

Matsch
Num d'ina val, d'ina vischnanca, da dus chastels e d'in domini feudal en il Vnuost Superiur.

Val e vischnanca


La Val M. (tal. Val di Mazia, tud. Matschertal) è ina val laterala che s'extenda da Schludern en il Vnuost Superiur vers nordost cun il lieu principal da M. (tal. Mazia), situà a 1576 m. Il flum Saldur ed ils auals laterals Aviuns e Flitter provedan dapi tuts temps (e per part anc oz) in vast sistem d'aua per sauar las spundas da la part exteriura da la val. Il vitg da M., fracziun da la vischnanca da Damal, ed insaquants da ses aclauns han mantegnì lur caracter rum. che s'exprima en ils numerus toponims ed en la tipica cultira "retica" (ers terrassads cun mirs da sustegn da fin 10-15 m autezza) sco era en la construcziun arcaica da chasas e da curts purilas enchastradas ina en l'autra. La germanisaziun da M. è succedida en il 17. tsch. (en consequenza dal Program da Barbusch). Las parts pli veglias da la baselgia parochiala, deditgada a s. Flurin, dateschan dal temp romanic. Tenor la legenda era il s. Flurin naschì a M., ses lieu d'operusitad principal era Ramosch.

Chastels


Da la vart sanestra da la Val M., al sid da Chartatscha sur il Schlosshof (1386 m, tal. Maso del Castello), sa chattavan ils dus chastels da M. Sura e da M. Sut ch'èn stads durant ca. dus tschientaners sedias dals signurs de M. Duas lingias, daventadas inimias, èn sa ruinadas vicendaivlamain. Dapi ca. l'onn 1297, cura ch'ils de M. eran sa patrunads da la Churburg episcopala a Schludern, èn ils chastels en la val ids en muschna.

Domini feudal


En il temp autmedieval han ils signurs de M. cuntanschì ina posiziun da pussanza unica en il Vnuost Superiur. Els purtavan il titel d'avugà (advocatus), suenter che Ulrich de Tarasp, il fundatur da la claustra da Mariamunt, aveva cedì il 1161 ad Egino von M. la protectura sur questa claustra. Ils de M. han exercità ultra da quai, cun interrupziuns, era il protecturat sur la claustra da Müstair e sur la glieud da la Chadè en l'Engiadina Bassa, en il Puschlav ed en la regiun da l'Adisch. En il 14. tsch. han ils de M. possedì temporarmain en pegn ils chastels da Vaduz, da Reichenberg/Müstair, da Tschanüff/Ramosch, da Greifenstein/Filisur, d'Alt-Süns/Pasqual, da Klingenhorn/Malans ed il 1338 las dretgiras d'Aschera e da Castels en il Partenz. En il 15. tsch. han els acquistà la dretgira da Gluorn ed il 1498 la dretgira criminala da l'entir Vnuost. Ma gia il 1363 havevan els stuì acceptar formalmain la suveranitad dals novs conts dal Tirol (ils Habsburgs), quai che valeva dapi ca. l'onn 1504 era per ils conts von Trapp, lur successurs ereditars.


Litteratura:
Pieth, Bündnergeschichte; Rampold, Vinschgau, 21-26, 257-65; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch.

Martin Bundi

lemma precedents MatonMatsch, Arnold von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :