Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Buol, StephanBuorm lemma sequent

Buond
Anteriura vischnanca polit., cirq. Bergiaglia, distr. Malögia. Fusiunada il 2010 a la vischn. polit. Bergiaglia. Vitg a mantun en la part inferiura da la Bergiaglia, a dretga da la Maira, a l'entrada en la Val Bondasca, cun Promontogno e Castelmur, las culegnas bandunadas da Casnac e Bondea e diversas aclas sin las spundas al sid da la vischn. ed en la Val Bondasca. 1380 Bondo, tal. Bondo. 1803 235 abit.; 1850 230; 1900 304; 1950 239; 1990 161; 2000 181. Durant il temp carolingic ha B. appartegnė al ministeri curretic Bergallia, a partir dal 960 a l'uvestgieu da Cuira. En il temp autmedieval ha B. furmā in vischinadi "di lā dell'acqua" dal cumin da Sottoporta, il 1367 č la vischnanca s'unida a la LCD. La baselgia da S. Maria a Castelmur (baselgia da vallada) dal temp medieval tempriv č doc. l'onn 988, quella da S. Martin (construida en stil romanic) a B. č vegnida consecrada il 1250. Refurmaziun 1552. B. ha pratitgā dapi il temp medieval tardiv l'allevament da muvel cun in sistem a quatter stgalims: bains en vischnanca, uigls a l'exteriur dal vitg, mises ed alps. Acquist dad alps sin il Pass dal Bernina 1429 (anc oz en possess da B.). L'agricultura, la vendita da chastognas e la vituraria garantivan in gudogn supplementar. A partir dal 16. tsch. emigraziuns en l'Italia, pli tard en l'Europa da l'Ost (pastiziers, mercenaris), en il 20. tsch. en il Grischun dal Nord ed en l'ulteriura Svizra. Il 1621, durant ils Scumbigls grischuns, č B. vegnė mess en tschendra da truppas spagn. (248 edifizis) e reconstruida sco vischnanca aglomerada orientada vers la via. Ils edifizis profans ils pli impurtants čn il Palazzo Scartazzini (1690), il Palazzo Cortini sin la Piazza (1763, oz Scartazzini) ed il Palazzo Salis (1765-74). Tr. B. e Promontogno sa chatta ina gruppa da tschalers da vin (Crot). Svilup d'in turissem da stad moderā dapi la fin dal 19. tsch., dasperas elavuraziun ed exportaziun da laina, o.t. en l'Italia. La structura economica n'č betg sa midada fermamain dapi il 1960. 2005 tschintg interpresas en il sectur primar, trais en il secundar ed otg en il terziar.




Litteratura:
Kdm GR 5, 398-412; Siedlungsinventar B., ms., 1976.

Diego Giovanoli

lemma precedents Buol, StephanBuorm lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :