Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ReferendumRefurmaziun lemma sequent

Refurma dal pajais
Decidida il 1603 da las dretgiras da la Republica da las Trais Lias sin iniziativa da la Sinoda evang.-retica per metter ina fin a la corrupziun che prendeva suramaun en la politica ed en la giurisdicziun, o.t. en Vuclina. Questa refurma rad., deliberada dal Congress grond a Cuira il schan. 1603, sa basava sin il model approvà da la radunanza da l'Engiadin'Ota a Zuoz il dec. 1602. La Brev da federaziun dal 1524 è vegnida confermada e las dretgiras èn vegnidas obligadas da preleger il Kesselbrief mintg'onn a l'occasiun da la tschentada da cumin. Per cumplettar la Brev dals trais sigils han ins cedì a la glieud da las Lias ed als subdits il dretg da far recurs tar las Trais Lias resp. tar ils cussegls e cumins. Ils uffizis en las Terras subditas ed a Maiavilla duevan vegnir repartids sin las dretgiras autas tras la sort u en roda fixa e senza "praticas", v.d. pajaments. Ils chaus-lia eran obligads ad ina surveglianza seriusa, e cumpraders e vendiders d'uffizis ristgavan grevas puniziuns (Uffizis, cumpra d'). Tut ils cumissaris e mess da las Lias eran obligads da preschentar il rendaquint. Ils uffiziants engaschads en las Terras subditas na dastgavan betg occupar in auter uffizi (exceptà quel d'in cumissari spezial elegì), els mantegnevan però lur dretgs d'uffizi tenor ils statuts vertents. L'abus da proclamar sentenzias corruptas sut in pretext uffizial per s'enritgir persunalmain (vendita da sentenzias) era scumandà severamain. A mintga mandatari vegniva perquai attribuì in chancelier saramentà da las Lias che incassava, sco fiscal, era ils daners per la Camera dominicale (cassa statala). Quest mandatari na dastgava betg derivar da la medema Lia sco l'uffiziant u esser parentà cun quel. Las decisiuns uffizialas stuevan esser signadas dal fiscal ed entravan en vigur pir suenter il pajament dal uschen. Kammergeld (la part per la cassa statala). Mintga uffiziant e fiscal stueva cudeschar sias entradas e render quint a la Dieta. Il vicari aveva dad esser imparzial e stueva sa cuntentar cun sia paja uffiziala. L'instanza da recurs eran las Trais Lias che giuditgavan suenter avair tadlà omaduas partidas. Plinavant han ins definì las cundiziuns da basa per l'elegibladad dals uffiziants en las Terras subditas, lur salaris, la repartiziun dals custs, las taxas per daners da sigil, euv. Sch'in uffiziant midava en in'autra dretgira, pudeva quella - per impedir engions - proponer quel pir suenter 10 onns sco uffiziant en ina Terra subdita.
En la dumonda confessiunala han ins mantegnì las disposiziuns dals Artitgels da Clavenna e dals Artitgels da las bandieras (Constituziuns grischunas) che scumandavan a pussanzas estras da s'adressar senza permissiun a las vischnancas. Affars statals urgents avevan ils chaus-lia u il Congress grond da liquidar immediat. Per mintga dretgira auta avevan quatter umens saramentads da survegliar che la refurma vegnia respectada, ed els pudevan convocar ina dretgira nauscha che sa cumponiva da mintgamai in giurà per dretgira auta, determinà tras la sort sco assessur, e d'in da quels sco derschader. Ses champ da cumpetenza eran: painas a corp e bains, a vita ed onur, e quai senza pussaivladad d'appellaziun. Ulteriuras disposiziuns: la dumengia era sontga, q.v.d. ch'il traffic da sauma e da martganzia era scumandà, cun excepziun dals transports directs (express) ch'eran permess suenter il priedi, sch'ils privels pretendevan ch'ins traversass immediat muntognas e lais. Nagina vischnanca na dueva engaschar in plevon senza che quel fiss vegnì recepì avant dal chapitel catedral resp. da la Sinoda evang.-retica.
La refurma dal pajais ha provocà a partir dal 1607 in'unda da dretgiras nauschas ch'han inizià ed accumpagnà ils Scumbigls grischuns. Ella n'ha percunter betg pudì impedir la corrupziun, e ses intents principals èn restads maculatura.


Funtaunas:
C. Jecklin, Urkunden zur Verfassungsgeschichte Graubündens, en: JHGG, 1886, 119-29.

Litteratura:
Collenberg, Amtsleute, 21 s.; HbBG 2, 104-08.

Adolf Collenberg

lemma precedents ReferendumRefurmaziun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :